Tuesday, July 29, 2008

*www.merc.london.co.uk

s'acaben els cors de carxofa en pot, el sabó de les mans i també les vacances. marxen els dies d'anarquia temporal i situacional. clouen els vespres allargats amb cervesa o amb films clàssics fins altes hores. woody allen diu a 'manhattan', quan parla amb diane keaton després que ella l'abandoni, que sempre creus ser el que la farà canviar. llavors tot pren una dimensió propera, molt. penses en dones que no volen que les estimin, i en l'estupida creença d'hom que seràs el qui la farà deixar el rol de 'femme fatale'. dones boniques i woody allen. una convinació no nova per mi. despedeixo les vacances amb matins de passejos en bicicleta fins al born. pedalejant al ritme de l'últim i recomanable lp de dj yoda. sinergies de soul, electro i hip-hop em porten fins al carrer rec. algun regal estilístic a la bossa i algunes peces d'estilística tèxtil per lluir. amb les típiques bromes a dependentes i el plec d'uns preciosos pantalons 'merc london' de preciocisme visual. amanides i pollastre a casa, mentre el mestre woody segueix presidint i omplint la pantalla. em faig alguna rialla a sobre i murmuro lloances després d'algun d'aquells reguitzells seus, tant genials, d'ironia insertada en frases guionades.

àudio: the rolling stones: sympathy for the devil

2 comments:

Esther* said...

Mucho ánimo en tu primer día de vuelta al trabajo...que no te cojan depresiones por el síndrome post-vacacional ese eeeh!

Muuuak*

mirtres said...

Sympathy for Woody, i et deixo amb una de les seves frases, que te va q ni pinta' pel primer dia de curro:

'El trabajo es una invasión de nuestra privacidad'
Woody Allen