*the white ape.oscar wilde deia que ' la naturalitat és la pose més difícil de mantenir'. m'ha vingut aquesta frase al cap després de escapar uns quants pensaments rere el meu front sobre els estats d'ànim. sobre el meu, més concretament. treia punta al racionalisme propi fent preguntes vers la melangia, estat perenne. la seva adequació i la seva omnipresència. com la soletat del corredor de fons, m'atribueixo el cansament del bucle melangiac. certa bellesa segueix semblant-me un plat d'exquisita degustació per posatals molt concretes. per servir de font de melodies pop i d'històries tintades en paper o en 35 mm. però la vida real, la d'aixecar-se a les 5:50, la de suar quan jugo a futbol i la de tornar a casa cada dia necessita d'altres ingredients. que la pluja és molt bucòlica per films de la coixet, però aquí que plogui fa nosa. et mulles els baixos dels pantalons i el trànsit es congestiona. que quan dic que vull estar bé no menteixo, malgrat sigui més tard de mitjanit. malgrat també el temps sigui difícil de gestionar, i se'm doni molt millor reconstruir instantànies de passat en blanc i negre, que pintar coloristes fotografies de futur. però com m'ha dit algú avui, em cal temps per pair les coses. potser demà, o potser demà passat.
àudio: mishima: as time signs in your skin
àudio: mishima: as time signs in your skin
1 comment:
No tinc paraules o lèxic per deixar-te un coment.
Per contra, m'has arribat a l'ànima, m'agrada que ho expliquis i ho descriguis així de bé. Em deixes a 10 minuts d'entrar a una reunió amb cara de bleda i amb ganes de plorar, com en un d'aquells films tan bucòlics de la Coixet. Que gran que ets!!
Fes-me(nos) el favor d'escriure un llibre JA!
Gràcies!
Ah! I també per l'increïble cap de setmana que m'has fet passat.
La pròxima et cuino rissotto, t'agradi o no!
Loveyou baby!
Post a Comment