
la substancialitat dels canvis persevera interiorment. en etapes de major intensitat o de menor insistència. alguns es couen a foc lent. d'altres prenen l'impuls com a motor i com a rotor. de moment vaig prenent mides per la mencionada substancialitat que ara em convida a passar. en diumenge de finals d'estiu. on l'adjectiu agradable manté un bonic flirteig amb el substantiu temperatura. i m'agafa per llevar-me a quarts de vuit del matí per veure partits de bàsquet. fer passejos per aquest barri semi-perifèric. creuant-me amb homes que em treuen deu anys, vesteixen xandalls de futbol i empenyen carrets. me'ls miro bé per no arribar mai a semblar-m'hi. i preparo tomàquets farcits per dinar. per després fer veure que no veia venir la migdiada des del sofà estant. passant la tarda entre paraules escrites, sèries americanes i l'electro efervescent d'owl city i el minimalisme sintètic de crystal castle. tot plegat per acabar treient el sedàs dels canvis i avaluar-ne la textura. mirar-ne el color del pòsit. i t'agafa per tallar-te els cabells i abandonar els plats de punxar durant una temporada. segur que demà encara trobo algun pèl a la pica.
àudio: owl city: captains and cruis ships
*les descobertes sonores venen de 'niño prodigio'...talentós dj i estilístic dissenyador
http://www.myspace.com/dj_prodigio
3 comments:
Ei, Òscar! T'has tallat les rastes? No m'ho puc creure!!!!!!! Si és que sí, penja una foto, plis!
Àngels
Pero cariiiñoooo!
Te has saneado las puntas? bueno bueno, eso habrá que verlo. Tengo en mi mano una tarjetita para tí...
Muuuuak****
mmm
No t'has tallat les rastes oi? Aix
Bueno...escolta tinc asuntos pendientes. Quan quedem? ^_^
muäg
Post a Comment