"quina delícia, fa un dia de ple estiu. que m'omple de pau el palau..." mètriques tal com aquesta deletrejant-se a l'i-pod. cançons de sanpedro, cigarrets de manufactura i cames nues i estirades. mentre el vespre porta brises fresques i paisatges embriagats de diferents intensitats de verd. moments a pobles de muntanya gaudint del calor familiar. de cartes, de sopars a la fresca, de calma en dosis necessàries. de passejades per la plaça major de vic. i comprar una edició de 1976 de 'rayuela' de júlio cortázar. de dinars amb cassoles de rap i llamàntol, del tacte de la gespa i de l'agradable absència de la pressió del rellotge. no he pogut evitar pensar en quant t'agradaria estar aquí. imaginar algun paratge per ensenyar-te. entel·lèquies afilades que obren ferides ja cosides. però cada dia noto més l'esforç per sentir el tacte d'un timó entre les mans. desgastant dies per posar ordre i etiqueta a les coses. endreçant sentiments. escoltant persones de bata blanca que alimenten la meva pròpia coherència. que em recepten paraules que sonen a fluir i a bonança. perquè començo a fer-me conscient que haig de deixar certs vicis. i que borges té molta raó...
"y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir..."
àudio: sanpedro: focs artificials
2 comments:
omaita!
a veure si podem quedar aquest vespre. et dic algo que havia de fer unes coses ok?
apa vaig a comprar-me una guitarra per ebay!
Y después de un tiempo
uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema...
Ayyyys ya estamos removiendo a Borges...verás cuando el hombre de bata blanca no sea médico sino un señor que introduzca tinta en tu piel!
Este fin de semana ha sido raro, no se si por la luna y su eclipse, pero ya me lo decía mi tío Tasio el sábado: "hoy el sol tiene cara de agua"
Muuuuuuuuuuuak***
He vuelto pequeño...
Post a Comment