Tuesday, August 19, 2008


esports a la tv. saltejats d'espàrrecs verds a la cuina. i soul de smepre a l'àudio i the new raemon sonant força, després de deliberades recomanacions. i escoltar un cantautor modern que deletreja veritats vitals embolcallades amb ritmes que abracen pop, flok i indie en distàncies borroses. nits de passejar per gràcia. menjant piadina a places agradablament poc concorregudes. per tornar a casa amb cert rossec a l'estat d'ànim. en dies que per fi convino bones amb regulars estones. fruit de l'exercici emocional de no treure el regle per mesurar els sentiments, i de càpsules d'un color blau pàl·lid que m'encarcaren el cos. l'agost que ja comença a posar-se de cul per marxar i, amb ell, la seva calma urbana que tant adoro. a vegades torno a escriure i guixo la moleskine amb històries de veracitat al gust del consumidor.

I quantes setmanes et vas pasar
Amb el “no vull fer-te mal”
Passejan-te'l per la boca.
I tant jugar i fer-lo ballar,
Entre les dents i la llengua,
El vas acabar per esquinçar.
Sense més remei que mastegar-lo.
Per acabar mirant-me
Amb cert posat de pena,
I haver-te’l d’empassar, sencer.
Hauries d’haver pensat abans
Que aquestes coses tenen un mal digerir,
I, a sobre, acostumen a tornar.

*com l'allioli-19/08/2008-

àudio: the new raemon: tú, garfunkel



1 comment:

Andrea Valverde said...

ai, que majete el raemon :)

sälutacions cordials