anit pensava en la poca privacitat que tenen els dies del calendari. tots junts, ben apretats. sense espai per fer-se. i avui hi havia un quinze i un dilluns. emmarcats per un setembre que ja porta fresca matinal. la que em fa pensar en que fa mandra abandonar havaianes, espardenyes i pantalons curts. aquest any no enyoro el fred. exercici mental típic d'altres anys, d'altra banda. dilluns amb coses ratllades en agendes mentals. coses de cert esperit 'zen' que m'acompanya últimament. malgrat els meus amics riguin quan els hi explico. al vespre he sortit a rodar amb la bicicleta. la fortor del riu besòs m'inundava les fosses. les sugababes cantaven a l'i-pod i els més de 100 bpm ajudaven a acompassar el ritme. mentre la suor regalimava arreu m'he adentrat al fòrum. desèrtic, excepte algun veí passejant el gos i algú que altre fent 'jogging'. també algun operari preparava escenaris per concerts. i pensava en nits passades allà. en concerts de los planetas en companyia de belleses amanides amb sobrietat estilística. en nits químiques amb chemical brothers o kings of leon. amb passos de ball sota la pluja fa alguns setembres. i avui tot era buit. ni rastre de música. només que a l'i-pod radiohead bordava 'the bends' i he cridat mentre cantava la tornada.
àudio: ketty lester: some things are better left unsaid
No comments:
Post a Comment