*postes de sol en albors de setembre.fa una mica de fred a casa. quan ja el migdia em desperta, després de gairebé onze reparadores hores de son. cert mal de cap instal·lat entre les temples. sensació de desajust corporal que atribueixo al cansament. de dies de càmera i entrevistes pel festival de blues. veient entusiastes de la música. escoltant la càlida veu de txell sust mentre canta la bucòlica 'all that jazz'. tornada al barri propi de passat industrial. són festes i els carrers engalanats de triangles de plàstics de colors i taules i cadires al carrer. penso en que cada dia la gent que assisteix a aquestes festes sembla més jove. llavors faig sumes i restes i descobreixo ser jo qui començo a desentonar. visites als amics que feia dies no veies. per tenir converses sobre. aquelles que no volia tornar a tenir. penso en plans de retirada i marxo cap a casa. fascinat de nou per la lectura de 'nocilla expirience'. apareixen molt boniques històries sobre un arquitecte que construeix una torre preparada pel suïcidi. o un solitari que escriu una novel·la a partir de la primera frase d'altres 2.000 llibres. i penso, ara, en les coses que un té per explicar. en records mullats al cafè. en el disc de glasvegas que estic escoltant per primera vegada. semblen escocesos i són bons. o al revés.
àudio: glasvegas: flowers & football tops
No comments:
Post a Comment