diga'm lletraferit...

la nocturnitat apreta, com les ganes de repòs. els informatius de la tv són agradables si els amaneixes amb una cara com la de mara torres. parla d'oficis antics que es recuperen. d'un home que es dedica a netejar el sutge de les xemeneis de les cases de la burgesia. o joves interioristes que fan cendrers sostenibles amb pells de taronja i midó. històries amb cert encant per apuntar mentalment i reprendre-les algun altre dia enmig de cossos lletrístics d'11'5x18cm. ara cloendes intersetmanals, amb les bosses dels ulls farcides de cansament. de dimecres amb llegendes vives del rock sobre un escenari. suc de cibada i hooliganisme de baixa intensitat per amanir la sensació del so entrant al cos, i desafiant la consistència de les teves costelles. roger taylor, tot i surfejar per la cinquantena, clava un sol a la bateria d'uns deu minuts. comença tocant, només, bombo i pandereta per acompanyar brian may amb la rítmica 39'. taylor segueix tocant, sol, mentre li van muntant, peça a peça, la bateria completa al seu voltant. i l'èxtasi esclata quan ho remata cantant 'i'm in love with my car'. mentre lloava el concepte d'actitud, algú em va dir: "aquest home s'ha follat més 'groupies' i ha esnifat més cocaïna, que tu en vint vides". no tenia res a dir, és clar. de moment, dues entrades a les mans per veure aquesta nit certa llegenda del soul. tindré el telèfon a punt per trucar si aquesta nit al green canta L-O-V-E....

àudio: queen: fat bottomed girls