Sunday, February 22, 2009


¡no puedes morir así!
¿Primero me destrozas la vida...
...y luego te mueres, y ya está?

assegut al sofà contemplant les cames estirades. content de mirar per la finestra i veure claror quan les agulles del rellotge encara no han atrapat a una línia que simula un set. capsdesetmana de descansar, o intentar-ho intensament. notar ja cert neguit per les dates que resen al calendari. llegir a ray loriga i decepcionar-me lleugerament. sortir de nit i tornar de dia. doble sessió de cinema coreà. segurament kim ki-duk no deu trobar-se gaire bé. intentar recòrrer a l'esnobisme per entendre films, per finalment no acabar entenent. alguna gent no fa mèrits perquè la trobis a faltar. però. preparar amanida d'arròs. actualitzar l'i-pod. prendre una pastilla. suspirar al marcar un zero, un cinc, un altre cinc, i un altre zero al posar el despertador.

àudio: bat for lashes: whats a girl to do

9 comments:

Anonymous said...

Per què et prens la pastilla? Per dormir? Si aquestes persones no fan mèrits perquè les trobis a faltar, una de dues: és que no s'ho mereixen (jeje, això és bastant de sentit comú) o bé és que no saben com comportar-se... No sé pas quina és la vostra situació, ni de qui es tracta..., però el temps dirà si valia la pena o no guardar-li un racó al teu cor (i al cap).

Anonymous said...

Quan dic que no saben com comportar-se vull dir que si la situació és complicada pel que sigui, potser el problema és que l'altre està incòmode, no sap què fer o què deixar de fer... La realitat és que no tothom es comporta com un voldria; poques vegades passa, això, per molt que ens foti. Molts petons. La noia d'abans (que no "la de ayer"!!!).

OvV said...

no saps quina és la NOSTRA situació? sota el teu anonimat potser sí que saps més del que dius...
en tot cas moltes gràcies per escriure.
i tothom és responsable dels seus actes. hi ha coses que no tenen raó de ser...
gràcies de nou!

Anonymous said...

No, no t'equivoquis... No sé quina és la teva situació. No sóc qui et penses!

OvV said...

no pensava que fóssis ningú en concret, de debó. només pensava què saps i què no...
això de fer-se entendre per aquí és complex...però no pateixis que no m'he fet pel·lícules estranyes al cap!

Anonymous said...

Bé, em puc imaginar quina és la situació però, creu-me, no la conec. Ànims i una abraçada.

Anonymous said...

*******SEMPRE ET LLEGEIXO PERO MAI ESCRIC RES....pero avui no puc resistir no fer-ho....

"alguna gent no fa mèrits perquè la trobis a faltar...(¿?¿?)"

i paradójicament es aqesta gent precisament a la q mes mal fa enyorar...i tot i així ho acabes fent al final....

OvV said...

precisament aquest és el quid de la qüestió...és curiós com una frase amb nou paraules pot donar per tant...eh?
gràcies per llegir-me, i encara més, per escriure!
òscar

Anonymous said...

Crec que som uns masoques tots plegats. Per què ens compliquem tant la vida, oi? És una mica com allò que deies en un post de fa unes setmanes..., que les noies només es fixen en els nois que són una mica cabrons, que passen d'elles. A vosaltres us passa el mateix. Quan passen de mi i jo perdo la xaveta, em pregunto: si aquest tio estigués boig per mi, jo sentiria el mateix que sento ara per ell o me'n cansaria? I crec que potser me'n cansaria. Mira que ens compliquem...