Friday, February 20, 2009


dies enrera llegia una entrevista a robert 3D del naja, ànima de massive attack, on definia la música popular actual com freda i sense cor. "la música antes era pura excitación". digeria les paraules i pensava en músiques de veritat. aquelles que Tibor Fischer descrivia com fetes per un músic intel·ligent i exigent. la que toca cavernes interiors. acció-racció. hi rumiava després de comprar una entrada per veure els wilco al mes de juny, a l'auditori. sabent que serà bonic; que segurament hi haurà llàgrimes fruit de la bellesa. i de records que espero estiguin restaurats per aquelles dates. també hi pensava al veure el cartell del primavera sound i pensar en ratllar de la meva llista particular els 'yo la tengo'. i ja quedaran molt poquets grups pendents d'haver vist alguna vegada. sempre quedaran els beatles, és clar. tot l'entrellat mental en divendres de sortir aviat de la feina. passejar pel centre i veure masses cares desconegudes. parlar de tipografies amb noies tatuades fins on l'escot deixa veure, tot i la generositat d'aquest. comprar colònia; fragància marca de la casa. arribar a casa i buscar alguna cançó que no sigui buida i freda. llavors saber-te recomfortat per trobar-la. després que algú te l'hagi regalada.

àudio: shearwater: rooks


1 comment:

Anna said...

Des del privilegi de veure neixer el dia i de llegir-te mentre fumeja un té amb perfum a canyella... gràcies pel regal que em fas cada cop que et dediques a escriure la quotidianitat des de l'ànima!

PD: Sempre m'han agradat les llistes en les que pots anar tatxar-hi fites...