Sunday, February 15, 2009


pensar en l'última cançó. agradables sorpreses que, a vegades, clouen bones disposicions musicals de deu o dotze pistes. colofons per tancar bandes sonores de repicar vital. o nits d'alcohol i més sota la llums obertes d'alguna històrica sala de ball. escoltar melodies com aquestes en setmanes de bogeria horària. de partits amb els nois, obres de teatre amb ballarines de formes lumbars agradables. i també veure uns manel que sonen a molt proper, malgrat una excessiva immediatesa mediàtica i, potser, fins i tot, social. canviar registre i viure un dijous de sobredosi laboral. arribar a mitja tarda amb alarmes físiques sonant sota el pit. però prens comprimits en forma de 'funk' i 'groove' molt estètic. des de leeds 'the new mastersounds' golpejen línies de baix colpidores. llavors ballar i sentir que voldries una pell més negra fan oblidar certes coses. després més finals. de setmana. arribar a casa per obrir paquets provinents dels eua amb una raresa de ketty lester. més dissabtes de futbol i sopars amb massa vi. i acabar la nit esmorzant a sota casa. mentre dos o tres taxistes escampen l'etílic del seu alè a l'ambient. i recordes com acabes de despedir un dels grans que marxa un temps lluny de casa. donant una abraçada sense cops a l'esquena. perquè hi ha coses que han de ser d'una manera i no d'una altra.

àudio: bmx bandits: the last song

5 comments:

Esther* said...

Eeeeh tuuu petardito miooo! quieres que nos quedemos ciegos leyendo tu blog o que pretendes con esa miniletraaa!? el tiempo pasa, para bien o para mal, y aunque las despedidas son tristes, las cervezas del reencuentro saben más ricas! Muuuuuak*

OvV said...

qué pasa con la letra?
yo la veo bien en mi mac de 21''....;-)
pero tomo nota, faltaria más, con una de mis pocas lectoras fieles que me quedan!

Pit said...

Jo també sóc aquí, eeeeeeeeeh? ;-) Petons

Anonymous said...

no et queixis que segur en som uns quant de fidels... però la periodicitat tampoc és la mateixa.
per cert, en el meu pc hiper vell també es veu bé la lletra...

OvV said...

no em queixaré doncs...
que com diuen les iaies, de desagraïts el món n'és ple...