Wednesday, September 30, 2009


caduca setembre. després de les seves pluges reparadores, els seus aniversaris de persones estimades i els records d'altres temps. pòsits semblants al de cafè resten i perduren segons la profunditat de la tassa. potser ara hi ha dos o tres metres més de mirada. cert classicisme cercat al vestir. apreciació de la samarreta llisa i insistència en la caiguda del tir dels pantalons. també fortalesa podria deletrejar-se després de diverses ferides amb cicatrius vistoses i poc agradables. i més banalitat cap a un mateix. sentint-se part de la roda per guanyar-se còmodament una posició a l'anonimat. boniques cançons, però, segueixen existint. com la sensació a l'estòmac al veure el verd de la gespa del camp i línies en dos colors a les samarretes. també segueixen desagradant les dones que no han entès res de la pel·lícula i envien mails amb power point estampats de suposat humor sexual. insistència en els valors llaurats durant temps i en certa ètica pròpia. apta per a propis, estranys i infermeres de dentista que es meravellen amb la profunditat de la meva boca. procuraré deixar d'apretar les dents al dormir, però seguiré fent un cigarret abans d'esmorzar.

àudio: the xx: islands

2 comments:

Angels said...

Per fi he recordat què és això de 'Pleats please'... Bé, a part de simular menjar japonès (mai no he sabut si és un sushi, sashimi o què..)fa referència a una col·lecció de l'Issey Miyake que, pel que sembla, ja és un clàssic... Són peces que totes plenes de plecs, sempre molt plissades.
La vaig descobrir en una botiga del Born i no voldries saber quant costa una peça d'aquestes. Crec que se'ns hi aniria, ben bé, el sou de tot un mes. però bé, potser
Espero que estiguis molt bé i que les vacances a NYC hagin estat profitoses, que sembla que sí!
una abraçada,

Àngels

Angels said...

Volia dir que potser ja ho sabies, tot el que t'acabo de dir (no he acabat la frase...). Baci.