màniga curta acomiada i saluda els dies. finals de setmana i festes locals. bandes entusiastes i violinistes afroamericanes. buscar una llum verda per tornar a casa. tornar a plegar les samarretes en tres i el pa anglès que ara porta crosta blanca. programes 'late night', poca lectura. nous horaris més amables que assimilar. familiaritzant-me amb la sensació de no mirar cada pas abans de fer-ne un altre. tot prenent el temps i les persones sense mirar el preu a l'etiqueta. deixar brollar l'agulla de l'aigua amb gas i sentir l'escumós de l'efervescència. pijames japonesos, llet de soja i cançons de cinnamon chasers. no vull agafar el metro per veure gent corrent a les andanes. passejos en bicicleta i auriculars aïllants d'impureses sonores. pensaments en primera persona servits a banda, com l'arròs. frusciante i ones sonores en línies de temps horitzontals. vins italians que fan cagar i visions en perspectiva per no atendre amb immediatesa. ara saludo directors de teatre i actrius de sobretaula televisiva. mishima grava un nou disc. mentre sé que hi ha preguntes a les que no em ve de gust respondre.
àuido: death cab for cutie: transatlanticism
1 comment:
oju paligru amb els directors teatrals! faranduleros...
Post a Comment