despertars amb raspera. diumenges de pluja fina. recopilatoris de cançons pel pa. la número quarta parla d'amants i d'amigues. la nòrdica veu d'erlend oye resulta magnètica i acollidora. com ho era ahir en restaurants a barris on m'agradaria viure. làmpades d'ingo maurer repartint poesia lumínica sobre plats amb gyozas, makis i nigiris. bastonets de fusta per endur-se a la boca moments que acomodar darrere les retines. certes coses a les mans que hi reposen sense saber gaire bé com sostenir-les. glopades d'aire per minorar pressions estomacals. nodrint-me de projectes, d'amables sopars intersetmanals al bar parís, de cardigans a ratlles i passejades cèntriques per evaporar gàbies mentals. també penso prendre altes dosis d'irracionalitat entre taules de fusta, samarretes ratllades i càntics amb veu angulosa. sempre amb una pendent tornada a casa. on els interruptors seguiran esperant, les dedicatòries seguiran pulcres i escrites a la primera pàgina d'un llibre, i hi haurà discos d'electrònica amable reposant a l'estanteria. per obrir-los i somriure al veure l'acolorida galeta a l'interior.
àudio: erlend oye: sudden rush
No comments:
Post a Comment