novembres massa càlids diu l'home del temps. que no en recorda d'iguals. los planetas que insisteixen en caminar per processons folklòriques, enmig de les quals cada cop es fa més difícil reconeixe'ls. externalitats que mitiguen. com refredats encadenats. pastilles per la gola gust de taronja i aspirines que recorden la llimona. i per què no amb gust de cafè? potser carpaccio de poltre. per tot hom fabrica analgèsics fets a mida per cosir un qui dia passa setmana empeny. en forma d'abrics de sis botons, sopars amb xampinyons farcits o tardes de diumenge amb gust a born i el traç eròtic de picasso i els seus col·legues consumidors de peix cru. analgèsics i bastides per aguantar un talent que cal insistir en predicar. la absència o no d'aquest ja la discutirem una altra estona. assentir per no discutir? ara no es sentirà un malament per aquesta mena de coses. deixe-m'ho també per un altre dia. quan el novembre sigui més lògic i los planetas sonin a 'una semana en el motor de un autobús'.
àudio: the undertones: teenage kicks
1 comment:
ññññ veo q al final fuiste al museo Picasso sin mi...
Post a Comment