diga'm lletraferit...

new raemon és un orfebre del pop. les paraules semblen joguines de tangram a la seva llibreta, perquè n'acabin apareixent veritats i belleses. d'aquelles que reconeixes tant com a teves que et preguntes sobre no haver-les pensat abans. ell simplement diu que "cada vez que caigo, alguien sufre daño. si te busco encuentro, solo sucedáneos." brindis pels qui destil·len pop i cultura des de les trinxeres de la quotidianitat un xic subterrània. pels qui construeixen el subsòl sense pretendre i sense anuncis constants de la seva condició. per sobre la capa de terra, de les llambordes urbanes més grises i farcides de xiclet, hi som uns quants. poblant autobusos i donant vida als passos zebra. per anar a conferències d'un polític al qui voto des de que puc fer-ho legalment. abans l'escoltava enèrgic. ara l'escolto per feina. miro al rellotge i miro a marina llansana més o menys les mateixes vegades. no sé si l'àudio entra per micro o per línia. tot i no marcar un pla americà amb la mà per sobre el pit. i encara, aquest matí, la dona de fer feines pregunto si sóc el que apareix a la televisió. somric encara al pensar-ho. en la ironia que m'ha formulat, sense saber-ho, just quan estava recent llevat.

àudio: the new raemon: sucedáneos