la màquina d'afaitar encara calenta. amb petits ecos del seu brunzit surant encara. dutxa de vespre amb aigua tèbia i la mirada clavada a les aigües estampades a la mampara. només això. pel cansament i un punt de pessimisme d'inici setmana. només cert cansament. de feines que no. dels sopars a la mateixa hora. de saludar als conductors d'autobusos. d'explicar que miqui puig fa bones cançons malgrat el personatge. d'obrir la porta per cedir el pas i caminar pel cantó de la carretera quan acompanyes una dona. de donar el bon dia i les gràcies als cambrers cansats de la seva feina. del nadal i del treure esquadra i cartabó per omplir agendes. de loteries que toquen a qui no haurien. de no ser quim monzó o ramon besa. del so del despertador. dels qui culpen al capitalisme i/o madrid de tots els mals que creuen patir. de radiadors inexistents. i, sobretot, dels qui pensen que el cognom els posiciona les seves espatlles dos o tres dits per sobre de la teva. a cagar. només això. quatre renecs recorrents que aplicant una lupa a la desgràcia pròpia actuen com a tast analgèsic. només.
àudio: spoon: the underdog
No comments:
Post a Comment