Sunday, December 13, 2009


un crepitar de superfície seca espetega a les mans. una nou desfent-se entre els dits. de peu, a la cuina. només resten les estovalles a la taula del menjador. la intimitat que proporciona aquesta estança és única. com ho és també la del lavabo o la del propi dormitori. un altre diumenge. amb cafè i el rubber soul dels fab four per engegar. encara amb la gola adolorida per quatre crits llençats sobre el verd de la gespa, amb l'ajuda de l'alè de la grada. dinars a cases amb l'olor a nou encara desvergonyida. desconeixedora de la brevetat de la seva existència curta. de camí a l'asfalt fred a mitja tarda. amb bufandes ben nuades i els botons de l'abric formant dues perfectes simetries. palo santo em recorda al nom d'alguna universitat nord-americana. les connexions entre conceptes tenen capricis difícils de digerir. i molt complexes d'entendre. sí, com el tòpic tipificat de les dones. aquests, com les bromes, solen tenir certa base reproduïda a partir de porcions de realitat. la semblança final ja és una altra cosa. noto els peus freds. voldria portar un bigoti com el de nick cave. perquè hi quedessin molles de pa i l'escuma de la cervesa.

àudio: shearwater: le dame et la lincorne

2 comments:

Esther* said...

jajajajaaj para que tu bigote parezca también un árbol de navidad? ;) muuuuak guapito*

OvV said...

lo del arbol de navidad quedó obsoleto con las rastas majita...;-)