mirava l'estanteria dels compactes. buscava a marvin gaye mentre mentalment cercava el perquè de les ganes tant intenses d'escoltar-lo. destriava un d'aquells pensaments/instints que s'acomoden al subconcient. llavors vaig recordar una caràtula, sostinguda entre les gèlides mans, a una paradeta de mauermarket. no feia ni vint-i-quatre hores. llavors vaig entendre com havia rebut un impuls i l'havia emmagatzemat. amb tot plegat vaig deixar seduir-me per la nòrdica escalfor del meu llit. recollint i estirant les cames seguia destil·lant records. i berlin te'n dóna en quantitats molt generoses. pel capuccino en vas i el cheessecake amb maduixes. els vinils barrejant-se amb camises de quadres a botigues blanques i diàfanes. l'art i la plasticitat de les partes pintades. les quadriculades formes i les generoses racions. la botiga de revistes més perfecta que veure a la meva vida i que desconeixia conèixer. galeries d'art enlloc de bars regentats per gallecs. els carrers que acaben tots en carrer (segons resen els rètols). pingüins que porten bufanda. tot ho recopilava sense fer ús del subconscient. com les bromes per endur i per dos. els despertars 'slow motion' i les ulleres més estilístiques mai vistes. per emmarcar mirades generoses que no necessiten de graduació.
àudio: els amics de les arts: a vegades
1 comment:
mmm... quin sabor té Berlin?
Küssen!
Post a Comment