* alejandro milà.
comic. graphic. illustration&design from bcn.

foscor que amaga cel color cendra. d'aquell que, amb veure'l per la finestra, ja anuncia fred. l'ensenya despreocupat. ítems meteorològics, ambientals. sumats a diumenge i a pel·lícules pèssimes a la tv. l'operació porta a llums de taula enceses i les cançons de bon iver. a les muntanyes nevades de wisconsin. on es retirà a escriure un dels àlbums més monumentals dels darrers anys. per purgar l'abandonament en forma de dona que acabava de patir. l'acústica de la seva guitarra es persona com un perfecte desengreixant després de tres dies de taula en taula. galets, canelons, neules i pacharan. postres de presència anual. penso en un home que menjava panetone al mes d'agost a la seva casa de la costa brava. en calça curta i peus nus. dinars que computen triple i t'estalvien un sopar i un esmorzar. pluja fina als vidres del cotxe. especials de ràdio per evitar converses. fotografies amb una alta saturació als tons grocs. fa fred, no prou per sortir a les notícies. però és diumenge i, estranyament, avui no tot s'ho menja.

àudio: bon iver: lump sum

la màquina d'afaitar encara calenta. amb petits ecos del seu brunzit surant encara. dutxa de vespre amb aigua tèbia i la mirada clavada a les aigües estampades a la mampara. només això. pel cansament i un punt de pessimisme d'inici setmana. només cert cansament. de feines que no. dels sopars a la mateixa hora. de saludar als conductors d'autobusos. d'explicar que miqui puig fa bones cançons malgrat el personatge. d'obrir la porta per cedir el pas i caminar pel cantó de la carretera quan acompanyes una dona. de donar el bon dia i les gràcies als cambrers cansats de la seva feina. del nadal i del treure esquadra i cartabó per omplir agendes. de loteries que toquen a qui no haurien. de no ser quim monzó o ramon besa. del so del despertador. dels qui culpen al capitalisme i/o madrid de tots els mals que creuen patir. de radiadors inexistents. i, sobretot, dels qui pensen que el cognom els posiciona les seves espatlles dos o tres dits per sobre de la teva. a cagar. només això. quatre renecs recorrents que aplicant una lupa a la desgràcia pròpia actuen com a tast analgèsic. només.

àudio: spoon: the underdog

un crepitar de superfície seca espetega a les mans. una nou desfent-se entre els dits. de peu, a la cuina. només resten les estovalles a la taula del menjador. la intimitat que proporciona aquesta estança és única. com ho és també la del lavabo o la del propi dormitori. un altre diumenge. amb cafè i el rubber soul dels fab four per engegar. encara amb la gola adolorida per quatre crits llençats sobre el verd de la gespa, amb l'ajuda de l'alè de la grada. dinars a cases amb l'olor a nou encara desvergonyida. desconeixedora de la brevetat de la seva existència curta. de camí a l'asfalt fred a mitja tarda. amb bufandes ben nuades i els botons de l'abric formant dues perfectes simetries. palo santo em recorda al nom d'alguna universitat nord-americana. les connexions entre conceptes tenen capricis difícils de digerir. i molt complexes d'entendre. sí, com el tòpic tipificat de les dones. aquests, com les bromes, solen tenir certa base reproduïda a partir de porcions de realitat. la semblança final ja és una altra cosa. noto els peus freds. voldria portar un bigoti com el de nick cave. perquè hi quedessin molles de pa i l'escuma de la cervesa.

àudio: shearwater: le dame et la lincorne

'te dije lo estraño que es que todas las estaciones de servicio esten en los lugares donde más sopla el viento. donde hace más frío. donde los meteorólogos fracasan.'

de la pel·lícula 'proyecto nocilla', de l'escriptor agustín fernández mallo.

àudio: the jam: going underground

mirava l'estanteria dels compactes. buscava a marvin gaye mentre mentalment cercava el perquè de les ganes tant intenses d'escoltar-lo. destriava un d'aquells pensaments/instints que s'acomoden al subconcient. llavors vaig recordar una caràtula, sostinguda entre les gèlides mans, a una paradeta de mauermarket. no feia ni vint-i-quatre hores. llavors vaig entendre com havia rebut un impuls i l'havia emmagatzemat. amb tot plegat vaig deixar seduir-me per la nòrdica escalfor del meu llit. recollint i estirant les cames seguia destil·lant records. i berlin te'n dóna en quantitats molt generoses. pel capuccino en vas i el cheessecake amb maduixes. els vinils barrejant-se amb camises de quadres a botigues blanques i diàfanes. l'art i la plasticitat de les partes pintades. les quadriculades formes i les generoses racions. la botiga de revistes més perfecta que veure a la meva vida i que desconeixia conèixer. galeries d'art enlloc de bars regentats per gallecs. els carrers que acaben tots en carrer (segons resen els rètols). pingüins que porten bufanda. tot ho recopilava sense fer ús del subconscient. com les bromes per endur i per dos. els despertars 'slow motion' i les ulleres més estilístiques mai vistes. per emmarcar mirades generoses que no necessiten de graduació.

àudio: els amics de les arts: a vegades