Monday, January 18, 2010


té nom italià i ens vam conèixer per motius de feina. és sabut que beneeixo sobre-manera la cultura del bar ben entesa. sense olor a ranci, clofes de cacauet a terra, racions de crosta de porc seca ni enyorats de temps antics amb samarreta interior blanca. aquí es diferent, malgrat la llengua vernacle pròpia sigui quelcom exòtic. prenc el tallat sense haver-lo de demanar i amb la llet natural (tot i que fruit d'una tenacitat més pròpia d'un matemàtic oriental). a vegades trobes el diari subratllat, però. la mestressa llueix un argentí que no arriba a fer-se enganxifós i no dóna el bon dia, sinó que el desitja. la jove cambrera fa dos mesos que no em parla per un comentari que li vaig llençar, un migdia, relacionat amb la seva xerrera, el diari que m'acompanyava dinant i la meva tranquil·litat. tanmateix el seu cap, de braços tatuats i parlar napolità, no pensa així. amb bona visió de negoci em dedica atencions. com la burrata italiana que em portà l'altre dia. fresca i produïda feia dos dies. m'explicà com preparar-la amb orenga, pebre i oli d'oliva. un bé de déu. tot plegat no deixa de ser com una casa. no tot t'agrada, però hi vas cada dia. no demano massa. només bon cafè, llet sense portar a ebullició i un diari per llegir de final a principi, encara que estigui subratllat.

àudio: m.i.a.: paper plans

7 comments:

Àngels said...
This comment has been removed by the author.
Àngels said...

No entenc qui subratlla un diari i no n'arrenca la pàgina subratllada. Quin sentit deu tenir? Potser per parar més atenció en allò escrit, a mesura que ho llegeix? Potser perquè aquell que llegeixi el diari després que ell pari atenció en allò que el primer ha considerat interessant?
No he provat mai la burrata però em moro per tastar-la un bon dia. Un dia em confesses on és aquest bar... Jo et dic que al carrer de Consell de Cent hi ha una botiga on cada dimecres tenen burrata fresca acabada de portar d'Itàlia... Sí, ja sé que és paradoxal que no l'hagi tastada mai... Potser és perquè no sé com l'he de preparar. Prenc nota de les recomanacions del napolità amb els braços tatuats i t'envio un petó ben fort.

Oscar V said...

Àngels! si tens ocasió no dubtis en compra la burrata. Menja-la tal qual o barrejada amb pasta. Cosa fina!

Anonymous said...

algun dia ens explicaràs pq escrius exclusivament en minúscules tot allò q escrius i per contra en les contestacions barrejes les majúscules amb les minúscules...???el tema de la estètica de la lletra m'intriga mes que saber on es aquest bar... XD

Oscar V said...

precisament quan escrivia la resposta pensava en la barreja que feia. i he pensat que tant era...
el tema de les minúscules és pura estètica. adoro l'escriptura en minúscules. res més...

Àngels said...

bé, el Miqui Puig també ho feia en el seu fotolog. Podria ser la seva influència...?

Oscar V said...

podria...tot està inventat ja...