conta les hores just llevar-se. mou el cap a banda i banda mentre aterra a les rajoles blanques amb grafit negre. honra a la seva religió de la quotidianitat preparant cafè i cercant el paquet de tabac. mànigues negres i bosses sota els ulls de la mida d'una bosseta de te. a les escales troba davant seu la cristina. vesteix una disfressa de princesa amb aquells colors acetats que haurien d'estar prohibits. davant les seves primerenques i vermelles ulleres sosté una càmera fotogràfica. digital. el mira i ràpidament li fa una fotografia. el seu pare li pregunta què fa, alertat per la vigorositat del flaix. ella, tranquil·la, respon que li ha fet una foto. la obvietat es manté pura en les criatures. somrient pel fugaç episodi creua el portal de fusta i topa amb un fred sever. al carrer, ja. dones que passen tancant el coll del seus abrics amb les mans. la trista nuesa dels arbres. i petites punxades ambientals als pòmuls. es tanca ràpidament al cotxe. encén el reproductor de cd i la calefacció. en aquest ordre. i mentre sona una cançó que abans el feia plorar amb relativa facilitat, es repenja i pensa en que podria deixar de treballar i dedicar-se a altres coses.
àudio: la brigada: el futur de l'art
No comments:
Post a Comment