enceta la setmana desitjant petons i dies bons. amb dies de gris ambient i vestir violeta. música d'spoon a l'estèreo mentre cerca l'escuma del primer cafè. al llit resten restes no fisiològiques d'un cap de setmana de minses intencions. un altre divendres i concert. del grup que canta himnes de dos minuts llargs. de la cerca de l'esferificació perfecte del pop. de les mètriques quotidianes i només reservades a ments pensants de sèrie limitada. estranyes tornades a casa amb els llavis inflats pel pes de ser capaç de discernir entre el ser i l'estar. recorda, també, el gust agradable del migdia al despertar. menja italià mentre reposa els peus sobre la taula. el vespre porta escenes en 16:9 i aromes de cervela i tirolesa. dues dones embotides en una minifalda tenen el semàfor en verd, però no creuen el pas zebra. pretèrit perfet en dosis baixes. futurs compostos per sembrar en dilluns. amb vistes, per primera vegada, de la cara de cervatells que venen en camí. amb glòbuls vermells, blancs i plaquetes de la mateixa factoria que hom. i és que quan les certeses no proliferen s'aferra a les que sí han florit. per tal que la mirada frontal s'enquadri de forma lleugerament més ampla.
àudio: mishima: guspira, estel o carícia
No comments:
Post a Comment