en el savi i didàctic exercici de llegir a entesos llegia avui sobre la mort de mark linkous. després d'una primera referència inadvertida, alguns 'inputs' m'han fet començar a ruboritzar. empés per aquesta certament desagradable sensació de la vergonya per no conèixer he llegit biografia i escoltat cançons. les tristes melodies de sparklehorse, la seva banda, han aterrat després de planejar harmoniosament una bona estona. han esdevingut matèria en l'espai sonor proper i han espetegat. una joia per escoltar en dimecres que no hauria de passar inadvertida. m'he adonat, per enèsima vegada, que conec menys del que voldria. i del que m'agrada pensar. m'atabalen sobremanera llibres a la tauleta per llegir. tantes referències que voldria tenir a mà. un no sap mai quan les pot necessitar. així que, el dia que uns francesos han incendiat la caverna futbolística, lúgubre fins no saber-ne més, he aprés de nou. com espero fer demà fins l'esmorzar, i després tot el dia. i m'ha donat per fer un recopilatori de cançons aprofundides per escoltar mentre es prenen infusions. tot plegat, potser, només és existencialisme afectat de menys estofa de la pretesa. però vesteix perfectament per aquests dies de fred intens. d'entrar a una botiga a comprar llet, de forma matinera, i trobar-me la foto d'una ex en un expositor publicitari. i quedar-me per mi la ironia, per no compartir-la fins vessar-la en tipografia lucida grande.
àudio: sparklehorse: piano magic
1 comment:
Et sentiràs més lliure si comparteixes la ironía.
Post a Comment