tant esperar-la, i mira. arriba freda i amb espurnes aquàtiques.em sentia capaç de perdonar-li les al·lèrgies i les astènies, a canvi d'un grapat de raigs de sol i una mica de temperatura per desabrigar, ni que fos, els braços. però arriba, i això. decepció. com algun primer dia de vacances. com aquell cd pel que vas pagar més del que creus mereixia. com aquell jersei car que es va donar després de dues rentades. vint-i-tres hores de primavera i només congestió, ulls plorosos i dos dies tancat a casa. paracetamol en forma de postals dominicals de família. amb arròs i cafè preparat a la cuina. panxes de vuit mesos. i camises de quadres colors terra per vestir. la casa es buida mentre la il·luminació, externa i natural, minva com era previsible. és diumenge i sents, de forma més tònica, que ningú t'espera fent cua al cinema. fins d'aquí a set dies, però, això no et preocuparà. millor.
àudio: la brigada: demà
No comments:
Post a Comment