Wednesday, March 03, 2010


l'aigua ha tornat avui del cel estant. em pregunto sobre l'iniciar escrits parlant de la meteorologia. no tinc resposta. succeeix com a les converses sobre el temps entre veïns a l'ascensor. potser cobreixo aquesta mancança d'aquesta manera després de viure vint-i-sis anys en un entresòl. i tornant al dia en si, dimecres. amb la seva marcada personalitat intersetmanal. converses amb cafè en vas de plàstic a la feina, portant-me a la memòria altres temps. passejant sota el paraigües i sota l'aixopluc del soul orquestrat dels auriculars. entrant a exposicions que aconsegueixen llevar-me somriures aguts. i arquejos de celles. deixant la sensació temporal a l'entrada per no recollir-la fins al sortir. preguntant abans on és el lavabo. deletrejant de nou el passeig en condicions idèntiques a les abans esmentades. per topar-me amb una llibreria d'aquelles on hi deixaries un raspall de dents i un pot de melmelada pels esmorzars. un llibre d'assajos de casavella a la bossa, després d'intercanviar impressions amb el dependent. d'aparença cultivada i homosexual. li he parlat de les bones referències rebudes sobre l'autor i ell me les ha reafirmat mentre llegia les lletres blanques de la xapa vermella que lluïa al meu abric.

àudio: lee fields & the expressions: love comes and goes

2 comments:

Vinz said...

Sempre és bo intercanviar impressions amb caixeres de supermercats i dependents... jo almenys he après molt!

OvV said...

realment sí. els taxistes també són un gremi donat a la saviesa sorpresiava.