Sunday, February 28, 2010


de sobte se'm va posar bé de donar-li una oportunitat a la cantant islandesa. com les carxofes, convençut de no agradar-te sense haver-les tastat. un compacte seu a bon preu en un dimecres tarda qualsevol a una cèntrica botiga. auriculars nous per vestir de música bonica els matins i les tornades a casa. també per escoltar programes de ràdio com els que m'agradaria fer. rient aïllat de l'exterior. amb les senyores a l'autobus que miren sense entendre. i la cantant islandesa a la que no havia donat oportunitats tornava a fer-se present en converses de nocturn dissabte. referint-me a històries sobre tatuatges i la simbologia relacionada. explicant aquella història sobre els bpm i els batecs del cor. vaig recordar com explicava aquella mateixa història temps enrere. reposant els cossos nus encara sobre els llençols. les meves paraules s'encadenaven amb, perquè no di-ho, una atractiva coherència. quan vaig callar ella em va demanar que seguís explicant-li alguna història. a l'habitació sonava ketty lester o belle & sebastian, no recordo. però el record s'acabava de fabricar en aquell precís moment sense que jo en fos conscient.

"muchas de mis canciones tienen 80 bpm, que es el ritmo del corazón cuando estas caminando. Yo escribo casi todas mis canciones cuando estoy paseando, así que hay algo de eso, sí (ríe)."
entrevista a björck recollida a 'el pop después del fin del pop'. (pablo gil).

àudio: björck: hunter

5 comments:

Esther* said...

ya era hora de que le dieras una oportunidad...a björk quiero decir...o bueno, ya me contarás, que vuelvo a empezar a perderme ;) muuak*

Àngels said...

M'agrada això dels batecs i de la Björk... La veritat és que no l'he escoltada mai gaire, si bé el meu primer nòvio n'era el fan número 1, la vaig anar a veure al Sònar i la foto d'ella ens va observava sempre des del mur del seu cuarto. L'altre dia vaig estar al concert de la Maria Coma i va fer una versió d'Unravel que em va fer recordar com en són de boniques, algunes de les seves melodies i també, com en són, d'evocadores. Sóc fan de Bachelorette, també, i sobretot del videoclip (era del Michel Gondry?). Li hauré de dir a mon germà que em torni el CD que em va pispar per pujar-me les cançons a l'iPod. petons, OVV!

OvV said...

esther, el miercoles a lo mejor me acerco al macba la expo aquella. te digo algo. y tranquila que no vas perdida...haha!
àngels, crec que la björck té discos i discos. n'hi ha algun que és infumable...

Anonymous said...

"però el record s'acabava de fabricar en aquell precís moment sense que jo en fos conscient"

diga'm...pq passa tan sovint??

OvV said...

si passa sovint deus tenir una gran capacitat d'emmagatzemar records. això deu ser bo...
si jo ho sabés no escriure literatura d'anar per casa i faria llibres d'autoajuda per vendre a l'fnac!