Monday, May 03, 2010

*bernat

a vegades els tòpics més recalcitrants es compleixen. i espanta observar-los entre les mans i acceptar-los palpables. el canvi de seqüència en la columna vertebral vital. l'exercici de només, literalment, observar la bellesa comprimida en poc més de 3 quilograms i 48 centímetres. les ganes de fer tothom partícip i ensenyar fotografies com si de qualsevol àvia cofoia em tractés. contradictòries ganes d'aturar el temps i fer-lo passar. per arribar a un futur on t'expliqui els cafès de màquina, els repetits viatges a fumar i el puny taponant l'estomac. les 02:15h que marcava el rellotge. la sensació de derrota de qualsevol mena de postura de fortalesa al veure't la cara per primera vegada. el patiment i la valentia de la qui t'ha cuida't marsupialment des de fa nou mesos. dibuxar-te la figura mental d'una àvia que no coneixeràs però sentiràs anomenar centenars de vegades. fer-te reviure innumerables batalletes de hooliganisme futbolístic viscudes pel teu pare i per mi. inculcar-te la militància pel bon gust i el saber fer. explicar-te qui són els bons i qui són els dolents perquè algun dia tu també els assenyalis amb els dits. i, en definitiva, preparar-te bonament per tot allò que la resta no hem sabut fer bé i materialitzem en tu les ganes de millora i la necessitat de redempció pels mals moments haguts i per haver, i que suavitzem simplement miran-te dormir. tot refugiant-nos en el poder de la bellesa.

àudio: marvin gaye: save the children

9 comments:

Àngels said...

És maquíssim! Felicitats!

OvV said...

gràcies Àngels!

Esther* said...

esa amiga que te mira las fotos del móvil a escondidas para pensar ayyy que cosita tan bonitaaa*

OvV said...

como aprovechas para mirar las fotos de bernat en mi movil...

Bàrbara said...

És un text preciós! I entenc perfectament tot el que diu...
Una abraçada i a gaudir plenament de l'experiència!

OvV said...

gràcies Bàrbara!!

Anonymous said...

M'has fet plorar... i aquest cop no són les hormones!
un petó

OvV said...

pensava que el bernat era l'únic que plorava a casa vostra...
un petonet!

paupistrello said...

bernat somos todos... felicitat, germà.