brisa escassa en vespres de diumenge per tornar a prendre l'hàbit. silencis necessaris per deixar que les coses s'assentin a l'estómac, com els dinars excessius de cap de setmana. setembre, mes enyorat i també temut, ja aterrat. sona una porció d'aquest nou pop innocentista de casa nostra. poc afilat però rentable, com les samarretes de bàsic per poblar l'armari. una agradable serenor es respira aquí després d'altres temps més convulsos. el regueró físic de llàgrimes vessades es carrega al compte propi que hom carreteja a l'esquena. com equipatge vital per a la higiene de cada dia. agost de molta família. senyal del retorn al més primari per reinventar les cares i les postures que posar a tardors properes. regals coolistes pel cervatell, i jugar amb ell com a analgèsic sentimental de contrastada eficàcia. llevar-li un somriure com a propòsit efectista i abraçades de talla infantil. la resta continuarà arribant sense passar filtres purificadors, però els batedors procurarem tenir, almenys, les nostres bases netes de sorra, pel que pugui arribar.
àudio: fred i son: diu que no sap què vol
No comments:
Post a Comment