el respecte per setembre s'evapora com la seva presència al calendari. vertigen pel novè mes i respecte ampli. per ser jo coneixedor de la magnitud dels seus dies i, també conscient, del seu pes en anuaris personals anteriors. els vespres s'atropellen davant dels vidres sense tenir el sopar a punt encara. les tardes prenen una línia meridiana al bell mig de trajectes en bus. on masego l'i-pod amb les mans i de sobte em ve al cap brian jones. i aquella mítica verborrea dels entesos en música sobre els primers stones. servidor es limita a nombrar-los pel nom, que no l'adjectiu, com a forma de respecte. mentrestant mishima continua fent-se un gegant aquí, a dins. recordar la veu de carabén potser són paraules majors. la roda dentada de la rutina comença a deixar de grinyolar. contar dies en forma de suma i resta, cerca intensiva de vermellors al calendari, imaginar quin calçat amb quina camisa, cuinar en futur i comprar pantalons nous. raquel sans vesteix blau cel i les converses de sobretaula són pur murmuri. compactes perduts, llibres per encetar i fulards per estrenar. engranatges.
àudio: the rolling stones: under my thumb
No comments:
Post a Comment