the radio dept. sintetitzen un vespre dominical a l'ús. el pijama es veu sorprès per l'arribada d'una tímida foscor, avançant-se de nou una mica més cada jornada. sons harmònics de factura sueca iconografiats en joves de poc pèl a la cara que toquen la guitarra mirant-se el seu calçat suposadament esportiu. tardes pilotades des del sofà on el desdeny és còmode i no fereix. imagines la barba començant a despuntar a les galtes si no fes molt temps que no te la rasures. nits de capdesetmana amb festes al barri, tot repetint rituals que venen de molt enrere i encara et lleven somriures a hores estranyament desvergonyides. la vista enrere, de nou exercici inevitable, porta aquest cop a camises de quadres i mirades clares. i tot plegat al com ha canviat tot tan típic de casa mental nostra i de retruc al qui dia passa any empeny. però seguir saludant cares conegudes a barris nostres deu ser símptoma positiu encara. servirà per aglutinar aquelles sensacions del pantone personal. mirar films a cases amigues i tornar tornar a casa. no deu ser dolent.
àudio: the radio dept.: freddy and the trojan horse
No comments:
Post a Comment