avui he comptat sense arribar a fer servir els dits de les dues mans. he recopilat xifres. sentint el fred d'oficina i caigut en el compte que ja hem consumit prou hivern. la fredor ja ens ha calat prou com per tornar a enyorar l'estiu. a finals d'agost tornarem a demanar pels abrics, les camises i els cardigans. ara hem purgat prou dies, suficients setmanes. d'extremitats gelades, esbufecs al submergir-nos sota el nòrdic, de dutxes d'aigua calenta en les que no voldríem fi. hem passejat amb les mans a les butxaques i ens hem nuat la bufanda les voltes necessàries. un cop pagada la factura estacional tenim dret de nou a enyorar el pol atmosfèric. els tatuatges a la vista i els genolls nus. el vestir-se en minut i mig i no esperar a què l'aigua escalfi al matí a la dutxa. l'hivern està sent un fos a negre massa alentit. exagerat. transicions de cinema europeu al 'time line' climàtic. he pres prou infusions i escoltat dosis sobrants de pop-folk de lírica dramatitzada. si no fem mobles com els suecs, ni tenim les seves bandes de música, no vulguem mal copiar-los el clima.
àudio: warpaint: undertow
4 comments:
jo també en tinc prou ja! tot i que per treure'm les mil capes que porto hagi de depliar-me més i més a conciència...
L'hivern no m'agrada, però quan hi sóc m'hi acabo trobant bé. Passo el que hem toca a cada moment. Si toca fred, doncs ens abriguem i ens queixem perquè fa fred. I si fa calor, doncs anem a la piscina i ens queixem tot el dia que fa calor, ventant-nos amb un ventall. El que faci falta :)
germà!
als meus ulls, el canvi d'imatge de la capçalera suposa una millora notable per a tots els que bebem del lletreferit. felicitats!
anem de pícnic!
p
moltes gràcies germà!
anem de pícnic i beguem lletraferit, que està molt bé...
i que visqui la Guàrdia Urbana!
Post a Comment