Friday, June 17, 2011


fumar al balcó en pijama, mentre el vespre anuncia a crits l'arribada de l'estiu. aquella lleugera frescor tan de quarts de nou. que agraeixes tenir una paraula específica en la llengua pròpia per delimitar-ne el contorn temporal. veure la gent amb la dutxa recent feta poblant terrasses de bars, parlant pel mòbil, desaparcant els autos. desembolicant els seus primers plans estivals. per lluir nuesa als braços, i alguns d'altres, també tatuatges. tancar la balconada i retornar al cau en forma de menjador que fa set dies delimita la major part del temps. curant ferides. sortosament només físiques, de les que una infermera pot pronosticar el temps de cura. per sort. les hores s'engoleixen més que es passen. fins i tot murakami es fa llarg. tardes amb marlon brando a la pantalla. programes de cuina i esports als que mai havies parat atenció. sèries americanes i passejades de curta durada. visites agraïdes i bon iver d'eterna banda sonora. pensar en allò de tenir el que enyoraves i sentir en falta allò altre que ara no pots tenir. absències que dolen i tot. pregant per vespres propers, on hi hagi tomàquets tallats en rodanxes i bons vins negres. on prendre cafè a ben sopat i agrair la manca de calçat mentre creues les cames. segurament no és demanar massa.

àudio: mayer hawthorne: maybe so, maybe so

6 comments:

Ramon Capdevila said...

M'encanta

carme said...

em declaro totalment fan d'aquesta postal.

OvV said...

moltes i estivals gràcies.

Marta Villalibre said...

Jo ja fa temps q en soc fani l,enyoro en les epoques d sequera lletraferida

OvV said...

tu ets fan obligada per qüestions sanguínies!

Anonymous said...

Ara ja sé de quin balcó parles. Visites agraïdes