sense saber gaire bé com, però de sobte et trobes demanant l'hivern. la xafagor a les nits fa, fins i tot, passar per alt la tardor. llençols que necessiten de farcit, cardigans sobre les camises, minses pluges de no llevar el paraigües. tancar parèntesis vacacionals. saber del cert que aquests dies no són la majoria. despertars amb sons digitalitzats, cafès dempeus, el blau fred del pc sota el groc fred del llum d'oficina. apuntar lectures d'electricitat i comprar els bricks de llet de sis en sis. maduresa quotidiana. efervescències mentals amb llargues passejades de tarda al sofà de casa. que mogwai publica un EP que no sona com esperaves. el vermut de la granja canigó continua sent sublim malgrat les cues. i el que acaba comptant de debò és conduir, escoltant himnes del pop de casa, i saber, sense haver d'apartar la vista de la carretera, que a la teva dreta hi ha algú lluint un molt bonic somriure, sincer.
àudio: grushenka: piel de naranja
1 comment:
a la meva esquerra hi ha algú lluint un molt bonic somriure, sincer.
Post a Comment