Tuesday, July 19, 2011


vista panoràmica d'aquest cubicle que et fa de llar. l'ordre dóna sensació d'equilibri mental. llàstima dels plats bruts i alguna caixa pendent de ser dispensada. endreçar encara alguns llibres i adonar-te quants manquen per llegir. apilar els compactes en estanteries amb un ordre poc clar, altament personal, que barreja estils, procedències i èpoques. descansar la vista de tant en tant en alguna caràtula que et porta a coordenades vitals concretes. sortosament, la majoria són reviscudes, de forma mentalment ràpida, amb un lleuger somriure als llavis. adonar-se de certa maduresa i del bagatge acumulat a través de la música, de les galetes i de la plasticitat dels discos. tancar capsdesetmana de forma exponencial. beneir tornades a la ciutat. viure el cerimonial costumista de triar flors, mirar el rellotge, veure el mosso de torn esmerçant-se amb el ram, pagar el degut i deixar propina. perquè et recordin quan tornis. sopars el més rurals possibles dins la pròpia ciutat. compartir taula amb incondicionals, beure tinto estival i mirar a la teva dreta per reafirmar moltes coses. sentir la voluptuositat de l'orgull al pit. per la bellesa torbadora, pel record d'uma thurman, per cuidar aquells mals de panxa, per tenir molta son però no importar-te el més mínim.

àudio: dominant legs: hoop of love

Monday, July 11, 2011


gust estival als dits al passar els fulls del calendari. dies d'entresetmana que voldries fer perdurables. jornades d'aperitiu del que voldries com a resta de la teva vida. contraplans de serrells rectes, aclarits pel sol d'estiu. cafès amb gel a terrasses del born. provar camises i preguntar per corbates. siluetes de perfecció geomètrica sortint dels provadors enfundades en vestits de quadres de tall anglès. aquella gràcia femenina passejant entre fileres de roba amb etiquetes penjades. migdies de cerveses de marca catalana mentre la sensació temporal es desdibuixa. preparar dinar per dos i brindar per les bondats estivals del cogombre. pilotar migdiades a quatre mans i sentir fondre's la tarda a la pell. tripitir dutxa i vestir elegàncies a barris que tenen carrers que fan pujada. per ells camises per reafirmar l'elegància de la màniga llarga. per elles vestits teixits en euskera que intueixen belleses d'alta volada. sopar a base de racions i complicitats. saludar bons amics i criticar la moda dels gintònics. conduir cap a casa i demanar jornades iguals per l'endemà. petons en singular mentre jota canta però no se l'entén. verbalitzar sensacions que pugen per l'estomac. rebre llibres gustosament dedicats que parlen sobre bellesa, pop i militància. assaborir la insistència del gust per les bones formes. sempre donar les gràcies. per venir, i per tota la resta.

àudio: los planetas: la copa de europa

Sunday, July 03, 2011


vermellor tomatada a les espatlles. descoberta al sortir de la dutxa. aquella escalfor latent a la pell després de diumenges de brases, camaraderia, vermuts i begudes sud-americanes amb sucre morè que prenem aquí com si fossin de tota la vida. matins amb rutines represes de comprar el diari i fer el cafè amb converses de barra. caps de setmana amb la muntanya màgica d'escenari nocturn. on poder descalçar-se per moments i sentir de nou mishima. enviar onades d'energia via telefònica quan caraben posa aquella veu tan engolada i tan seva, i les melodies prenen formes esfèriques i perfeccions de caire pop. taxis per tornar a casa. sí, potser puc seguir-ho ja de meva. només mancaran algunes cortines, estovalles per diumenges de cassoles i piles de plats de fregar i fotografies que penjar sobre el blanc trencat de la paret. per allò de la petjada vivencial i de la fredor dels espais diàfans que no han estat pensats per ser tals. picor rere les ulleres, enyorances i diumenges de sensació vaporosa.

àudio: fonda: better days

Tuesday, June 28, 2011


llet sencera. cafè mòlt. despertar natural. alguns correus i notícies generalistes. poques novetats en la foscor generalitzada del panorama. perspectives laborals tantes com probabilitats que nevi aquest vespre. llençar la brossa i caixes buides de cartró, on transportar material cultural i memorabilia pròpia. sol sense filtres i llambordes roents. el carnisser magrebí diu estar cansat, doncs té al company de vacances. prepara hamburgueses de mida ufana i fileteja el pit de pollastre. àvies que carretegen cabassos de la compra i el seu propi cansament vital. rodanxes de salmó congelat a la bossa i pensar quan tornaran els temps del peix fresc. prendre l'ascensor i esperar al veí que arriba ofegat sota un barret de palla i una camisa florida dignes d'aparèixer a alguna novel·la de tibor fischer. conversa sobre la llatina eficiència del servei de correus i, evidentment, del temps. calidesa excessiva a casa. preparar amanida de cogombre i tomàquet amb gingebre ratllat. això de les bondats del picant per la calor és com els cops a l'esquena quan tossim? se sabrà tot? sentir el cafè i repartir calades a l'ambient. recuperar discos de miqui puig i la capacitat d'assenyalar amb els dits qui són els bons.

àudio: miqui puig: el hombre que hacia barcos en botellas

Saturday, June 25, 2011


comença a no valer obrir dos dits la finestra. estiu que va traient les darreres camises de la maleta. sense oblidar, però, quelcom de màniga llarga per vespres d'estranya temperatura al juny. begudes ensucrades a la taula i ressaques llargues. i severes com feia temps. a la retina algunes cançons de pulp o los planetas. sentir abocar sensacions per teixir rutines que no estaven planejades. tornar a casa. mirar la bústia. temperar el vi. no planxar les camises. suècia al cap i a les oïdes per despistar aquesta xafogor tan de mitja tarda. prendre poesia de les estanteries per evocar mentalment mesos d'hivern, on clamàvem perquè arribés l'estiu, els cafès amb gel i les espardenyes morades. els clàssics, segurament per la seva pròpia condició, no solen equivocar-se.

¿No sents una frisança, dona? Digues,
¿no et sents la primavera a les entranyes?
Llença't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Poesia completa. Joan Maragall.
Edició de Glòria Casals i Lluís Quintana. Editorial labutxaca.

àudio: club 8: falling from grace