Perquè fa tanta calor, si està ple de fresques???

L'estiu és una època on s'ajunten dos fets apartentment divergents. Per una banda, en aquesta nostra ciutat ens desfem sota el sol barceloní i més encara enmig de la seva humitat. És un autèntic gust dinar a 30º centígrads al menjador de casa teva un dimecres al migdia...
D'altra banda, el període estival suposa una extranya proliferació de dones amb el seu màxim estat d'esveltesa i bellesa exterior. Evidentement que les dones són les mateixes que purulen al mes de febrer. Però la calor les fa desposseir d'un volum de roba important, la pell morena les fa ressaltar la seva part més llatina (papito...mi amol....) i la lleugeresa vital estiuenca les fa passejar-se amb una alegria molt més palpable a la vista. Val a dir que no voldria semblar frívol amb els meus comentaris respecte les dones, però crec que és evident que l'estiu és un temps dolent pels homes de ment, diguem-ne, més activa sexualment parlant degut a la vistositat dels cossos de les fèmines.
Dit això, crec que és important fer la següent reflexió: perquè fa tanta calor, si està tot ple de fresques?
Al primer cop d'ull pot semblar un comentari estúpid, però tots plegats hauriem de reflexionar-hi. Si les fresques plaguen els carrers, perquè les temperatures són tant altes? Potser ens estem equivocant, i no hauriem de batejar una bellesa caminant com a una fresca? No poden ser fresques si fan pujar la temperatura del personal, i de retruc la de tots plegats, fent augmentar la sensació de xafagor.
Finalment, reiterar que l'apelatiu de fresca no fa referència a una vida sexual promiscua d'una dona. És un qualificatiu relacionat estrictament a la seva bellesa i ala seva exhuberància, res més. I per tant, no voldria que és menystingués apel·lant-li elements descalifcatius.
Així doncs, espero que algú em pugui solucionar aquest dubte i que m'expliqui com li hem de dir, aquell regal de la mare naturalesa que dia rere dia trobem pels carrers de BCN mentre la resseguim amb la mirada acompanayat d'un sospir d'aquell que desitja i anhela impunament. Perquè tothom vol el que no té...

Àudio: Ben Harper: "Sexual healing"