Dilluns

Encara no ha picat la mitjanit a la porta i jo ja em sento cansant, esperant acabar aquestes paraules per anar a dormir. Avui he encetat una setmana i la sobtada activitat m'ha portat un cansament espontani però que arrossega un sentiment extrany de benestar, d'aquell que vé quan has realitzat varies coses. La precipitada arribada dels exàmens, i el meu ja habitual tarannà tranquil han tornat a ser una convinació explosiva. Em falten hores i els propers dies es presenten com una muntanya. Em sento com el gran Indurain abans d'encetar el Tourmalet o l'Alpe d'Huez. Però faré el cim, encara que no sé ben bé com...

Però sento un incipient estat de satisfacció. Potser és la prespectiva de dies moguts, o les ganes de fer coses, o l'olor d'aires frescos que es preveuen darrera la cantonada. Vaig amunt i avall, amb motxila i bossa de cartró trajinant aquest iceberg en forma d'optimisme. Torno a tenir ganes de fer coses. Omplir de nou l'agenda, oblidant les setmanes a la vista en blanc. Tinc la sensació que la banda sonora dels meus dies està començant a canviar. Algun dj inesperat esta donant nous girs. Un loop inesperat en una sessió que semblava massa melancòlica. M'ompliré de nou la boca amb paraules com eclèctic. Deixaré uns dies l'últim cd que vaig comprar de Belle&Sebastian. Potser escanyo el meu mp3 amb David Holmes, Rinoçerose o fins i tot m'atreviré amb Daft Punk.

És en aquests moments quan anhelo més trobar-te. No sé si és el desig més vermell o la melancolia menys blava, però et sento més a prop. No t'amagis si algun dia em veus venir. Ja diré pel Born que t'estic buscant. Preguntaré entre la Viali's i el Xocoa...

Àudio: Everything But The Girl : Wrong