Escric, avui, des d'un lloc diferent. Em trobo a la universitat fent veure que estudio, com gairebé sempre. El dia s'està fent llarg, però sembla que presenta una altra cara. El dia fa cara de dissabte, més que la resta de jornades.
M'he llevat aviat, amb ganes d'encetar el seguit de coses que tenia per fer. Suc de taronja, panet i cigarret relaxat. M'encanta el primer del dia. Encara no he aconseguit fumar mentre dormo...
Dutxa d'aigua tèbia, crema hidratant i recullo el polo estés que ja s'havia assecat. Crec que s'està convertint en el meu preferit. Música suau de fons orquestra l'acció de fer-me el llit. No puc marxar de casa deixant el llit sense fer. M'encanten els llençols sense plecs ni turonets que desfacin la seva forma natural. Avui tinc la necessitat de deixar el llit fet. Em preparo el dinar, encara adormit però content. Tortellini di formaggio. Penso que algún dia he de tornar a Itàlia. Poso el dinar en una bossa de cartró. M'encanten les bosses de cartró...són tant...tant poc com les de plàstic...
Agafo el meu estimat cotxe després de dies. Li explico que he estat malalt i que no tinc per posar-li benzina perquè se l'empassa sense miraments. Ell ho entén, però noto el seu descontentament quan decideix escopir tots els compactes que li poso. Llàstima perquè avui tenia ganes de cantar.
Recullo la meva prolongació, el meu alter ego. Esmorzar al Montferry amb cafè amb llet en got i amb la gràcia de la nostra cambrera preferida. Se li nota l'apreci i la sang calenta llatinoamericana que li corre per les venes. Papito, papito...
Irremediablement arribem a la universitat. Feia temps que no venia, m'agrada tornar-hi. Són moltes hores i són els meus últims exàmens aquí. Retrobes persones. Ni recordes l'última vegada que les vas veure. Ha tornat morena i segeuix tant càndida com l'última vegada. Algun dia li hauria de regalar un albornoç.
I així segueixen degotejant les hores, poc a poc, sense enviar ni una engruna d'inspiració. Tanmateix ja m'és molt familiar aquesta sensació. Però m'agrada, a voltes voldria que fos perenne. Encara que tot ocell ha de deixar el seu niu, i començar a volar...
Àudio: Sexy Sadie : Turn me on
2 comments:
Més de 30h de bus no són prou per llegir les teves noves entrades que m'he perdut les darreres setmanes. Et trobo il·lusionat, però a voltes tristot.
Espero que el "loop" d'enguany et sigui positiu, i que la xicota "eclèctica" que cerques pel Born (saps que sempre t'esperaré menjant al Xocoa o parlant amb l'argentina de la botiga Vialli's) faci acte de presència aviat.
Si et sóc sincer m'han encantat les darreres entrades, com ets de prolífic! D'on treus els imatges de cada dia?Moltes hores d'internet...imagino.
Bé, ara si que t'abandono. Malgrat la distància saps que et porto al cor.
Una abraçada, company.
Gràcies company.
Tot i ser les 8 del matí i trobar-me a la feina, m'ha costat poc emocionar-me llegin-te. G`racies per parlar-me amb el cor, i sobretot per arrencar-me un somriure emocionat.
També et porto al cor, germà.
Un petó
Post a Comment