LoOp

(by Albert Folch)

Sovint penso que els dies, les jornades, són com un loop...alguns comencen amb pujada i acaben amb baixada...d'altres s'enceten amb un descens però el colofó el plantes enmig d'una ascensió. Segueixo patint les oscilacions. Malgrat la rutinària activitat, les intensitats van fent pampallugues. Semblen acompasades amb el moviment de les persones que m'envolten. Odio els malentesos. Aquelles situacions on el sentit se t'escapa de les mans, i et quedes aterrats veient les teves mans buides mentre alces la vista al teu voltant, i només trobes boques obertes que no responen. Fins i tot pateixo dissonàncies amb els àngels. Aquells que sempre ( o gairebé sempre) trontollen les ales per venir a fer-te costat. Fa temps que els sento lluny, com el so de les passes sobre el terra encerat de la persona que s'allunya, mica en mica, pas a pas...Vull recuperar el meu espai entre les persones. Deixar els giròvags per estabilitzar-me en la equidistància dels que em miren. He sentit rubor. Les meves paraules han repicat contra la paret que es conformava com el meu interlocutor. Em sento com l'atracador ferit de Reservoir Dogs. A estones innocent i malferit, cercant confiances desitjades o enyorades. I a estones éssent el dolent de la pel·licula, coneixedor de tota la trama i pagant per conèixer massa de com funciona la trama. Potser hauré de distingir millor qui són els companys de fugues. Hauréde buscar un nou personatge per interioritzar, no sé si l'intel·ligent Harvey Keitel o el sonat i fidel Quentin Tarantino...

Àudio: Miqui Puig: Charcos