Tarda reciclable

Fa dies que no escric al blog. L'estiu ha instal·lat la desidia vora la meva capacitat creativa. Tanmateix a aquestes hores de la nit, a un sol dia de començar les vacances, sento que necessito desfogar una mica el meu complex món interior. I donar-li a tot plegat una sortida més o menys literària. O potser només redactiva.

De fet aquesta tarda ha estat una mitja jornada detestable. D'aquelles que podries llençar i reciclar per veure si en sortia una cosa més digerible en l'horitzó de l'espai-temps. Després de llevar-me de la meva sagrada migdiada, he recollit una rentadora amb més desgana de l'habitual. Posteriorment ha tornat el meu pare després de passar uns dies al seu poble. Ell li ha donat el relleu a la calma que regnava casa meva aquests dies, en que era amo i senyor. De fet, era igual d'amo que ara, i de senyor doncs tampoc crec que sigui una qualitat palpable en gran mesura respecte a mi. Tanmateix ja sabeu a que em refereixo.

Més tard, m'he adreçat a agafar el meu atrotinat cotxe. Havia d'anar a la UB de Mundet a entregar uns documents per a la matrícula de CAV. Ja sospitava que no seria la millor tarda de la meva vida...

De camí cap a la universitat més pública de totes i abanderada del bananarisme llatí i del "Vuelva usted mañana" de Larra, he trobat retenció a les rondes ( a la de Dalt i a la de Baix) mentre començava a ploure. La mala llet començava a fer-se pal·lesa. Per rematar-ho, el cotxe ha començat a escalfar-se i he arribat al meu destí amb l'agulla de la temperatura a punt de fer una voltereta perquè no li quedava gaire espai per anar més cap a la seva dreta.

I mentre baixava del meu cotxe reescalfat, caminant sota la pluja (tipus londinenca, aquella que no mulla gaire però que toca el que no sona de forma considerable) he pogut descobrir que la Facultat, en contra de les indicacions que havia rebut per part seva, estava tancada. Era el segon cop que em passava en 2 setmanes...

Llavors he dit un renec. Bé, reconec que han estat un parell, tot recordant-me de tota la administració pública i dels seus acomodats funcionaris. He tornat al cotxe rebossant mala llet i amb els peus molls. El meu "rastybus" seguia amb un estat de temperatura elevat, cosa que no li permet funcionar amb normalitat. Més o menys com em passa a mi a l'estiu. Bé, i al primavera. I a la tardor...Esta bé, a l'hivern també!

En aquest punt he començat a descendre pels carrers atapeïts de Barcelona, fins que en un semàfor, la tarda ha decidit donar-me la seva última estocada. Mentre vigilava l'agulla de la temperatura i fruïa de "Bohemian like you" de "The Dandy Warhols", un gitano s'ha acostat per oferir-me mocadors de paper. Jo, educadament, li he dit per dues vegades :"No, grácias". I l'única cosa que ha pogut articular el fill de la gran puta ha estat "gordo de mierda". A veure, un desfet humà, que està fent una activitat il·legal, que podria afeitar-se i anar a buscar feina ve a tocar-me els collons amb els Kleenex per poder pagar-se la seva dosi de yonki de merda. Jo, enlloc de obrir la porta de cop, de tal manera que el retorvisor li destorssés la bossa escrotal, i la pròpia porta li reventés les dues rotules, enlloc de fer raixò, li dic educadament que no vull res. I l'únic que rebo com a resposta és un insult. A més de merda perquè dir-me gordo no té cap merit. No t'ho has de currar. Si em digués cefolópode botorut arrebossat o boniato gargamellut encara tindria gràcia. Però el seu cervellet de merda només pot preferir insults de merda.

I amb aquesta alegria he arribat a casa, abatut, esperant que el dia apuri les seves últimes hores; tot esperant que el seu relleu sigui una mica més amable, o si almenys una mica més sofrible.

PD: avui em permeto el luxe de posar dos àudios, perquè crec que ambdós són sobtadament adients.

Àudio (1) : R.E.M. : "Bad day"
Àudio (2) : La Habitación Roja: "Pesarán los días"