Friday, September 15, 2006

MaRcS


M'he adonat que m'hauré de comprar un marc nou. Per lluïr un d'aquells títols de llicenciat que tenen poca aplicació pràctica, però que fan sentir-se a un mateix molt orgullós. Ha costat arribar aquí. Avui he fet l'última parada d'aquest viatge. Tot just n'he començat un altre. De moment les coses van a poc a poc. Però tinc la sensació que ja em va bé així. Sense masses loops. La pujada està molt bé, però la baixada...Tanmateix la notícia d'avui m'ha suposat un somriure ample i mans a la cara. Tot i ser a la feina no m'he amagat. El primer pensament ha estat per tu. Abans que ningú. També et fa més il·lusió que ningú. En part és per tu. M'agrada no utilitzar condicionals ni pretèrits perfets quan et recordo. Ets present malgrat les circumstàncies i les absències. Em comença a agradar aquest meu present. Atapait però anhelat. He començat a conèixer persones que espero que siguin habituals en els propers temps. La cosa fa bona pinta. He hagut d'empassar saliba quan he vist la sala d'editatge que tenim per nosaltres solets. Un reguitzell d'ordinadors apple amb Mac, TV, video i posters de Pulp Fiction i Alí Baba y los 40 ladrones. M'he hagut de pessigar una galta. Semblava, mai més ben dit, de pel·licula. Només falta que arribin les ulleres de pasta i els somriures eclèctics. Diuen que tot arriba...He tornat cap a casa pensatiu. En un marc que no és el meu. He agafat un d'aquells autobusos que recorren la part grisa de BCN. Aquella part de la "city" que incomoda. Poblada de gent d'aixecar-se a les 6 del matí i entrepa de xoriço sota el braç vestit amb mànigues de blau marí. De les persones que acostumem a amagar sota l'estora per vergonya. Per no considerar-los part de la fashion BCN. Però, pensava, ells també en formen part. I una part massa important. Ells també haurien de ser "fashions" tot i no portar havaianes, cistells de vímet i tampoc col·leccionar "El país de las tentaciones" ni discos de Morrisey o Yo la tengo. Finalment he arribat a casa, he intentat dormir en va i he escoltat la BSO d'Ocean's 11. I he oblidat aquella gent, nogensmenys recordant que en certa manera els admiro. Hauré de conjugar millor diferència amb superioritat. Cada cosa té el seu lloc. Tot són peces d'un engranatge. Cadascú juga el seu paper. Marxo a buscar el meu, que potser avui és el primer dia de la meva carrera de guionista...

Àudio: Glissando*: Superganga

1 comment:

Pit said...

Felicitats per la llicenciatura!!!!!
Petons,

Àngels