Sunday, September 03, 2006

No por eso no...



L'agost ha marxat de vacances. És un priviliejat ja que gaudeix d'onze mesos de vacances. El seu relleu sempre porta retorns. Persones, costums, hàbits i gent retornen. I després de l'anarquisme canicular toca posa ordre. Endreçar l'espai que em fa d'habitacle. Per dins i per fora s'ha de fer neteja. Em costa posar cada cosa al seu lloc. No m'agrada deixar les coses que suregin pel seu compte. M'agrada la sensació de tenir control. Més aviat de tenir-ho tot al teu abast. Evitar la improvització per a moments puntuals. Això requereix pensar. Donar voltes a la posició de les coses. Fer-se croquis mentals dels posicionaments. Potser no és la millor manera, però n'és una. A vegades costa entendre-ho. Acceptar les incongruències em costa molt. PErò no tinc poder per fer rodar tot com crec que hauria de ser. Em costa acceptar que les coses no són perfectes. Que les persones no són com voldria. Que tothom no actua com se'n espera. Pero diuen que de tot se'n aprén. M'agrada que m'ensenyin. Les ganes d'aprendre és símptoma d'intel·ligència. Procuraré pendre nota i actuar en conseqüència. Deixar fluir el que m'envolta. Evitant els impulsos per redreçar les imperfeccions. Imaginàries o no. Tanmateix, perceptibles per mi. Ha passat una altra setmana. S'han bellugat coses. Espero que no decaigui l'inquetut. Em sento amb ganes de construir històries. I potser faig reformesa històries ja encarrilades. Potser només redecoro. Potser fins i tot m'animo i canvio els mobles. Necessito donar una mà de pintura a l'habitacle vital. M'agradaria comprar algun quadre. Tan de bo fos d'Andy Warhol. Pop art i psicodèlia per donar més somriures...

Àudio: Pulp: Common people

5 comments:

Daniel said...

Boníssima la cançó de Common people. Va sonar dissabte a la nit a Razz i es va convertir en la meva única companyia ja que les dues noies amb qui anava estaven lligant amb dos maromos.

As usual.

Pit said...

Ei, és una de les cançons més xules i divertides que s'han fet en els últims anys. Espero que com el Jarvis, a London trobaré algun grec que tingui thirst for knowledge i que, encara que no estudiï a Sain Martin's School, voldrà saber què és això de dormir amb common people. ;-)

Pit said...

M'ha agradat, especialment el fragment que he enganxat a sota. M'he sentit identificada -crec que, com tu, moltes vegades em decepciono pel fet que la gent no és o no es comporta com espero-, i m'agrada el teu optimisme. Espero que, tal com diu l'anunci d'Ikea, redecoris la teva vida i et quedi de lo més trendy i acollidora. Jo puc ser un gerro molt xulo!
Un petonàs,
Àngels

"Acceptar les incongruències em costa molt. PErò no tinc poder per fer rodar tot com crec que hauria de ser. Em costa acceptar que les coses no són perfectes. Que les persones no són com voldria. Que tothom no actua com se'n espera. Pero diuen que de tot se'n aprén. M'agrada que m'ensenyin. Les ganes d'aprendre és símptoma d'intel·ligència. Procuraré pendre nota i actuar en conseqüència. Deixar fluir el que m'envolta. Evitant els impulsos per redreçar les imperfeccions. Imaginàries o no. Tanmateix, perceptibles per mi. Ha passat una altra setmana. S'han bellugat coses. Espero que no decaigui l'inquetut. Em sento amb ganes de construir històries. I potser faig reformesa històries ja encarrilades. Potser només redecoro. Potser fins i tot m'animo i canvio els mobles. Necessito donar una mà de pintura a l'habitacle vital. M'agradaria comprar algun quadre."

OvV said...

La veritat és que aquesta cançó és genial, i divertida. Idela per a una nit de fetsa tal com dieu vosaltres.
Dani era previsible que acabessi ballant sense les 2 mosses...;-)
Àngles, gràcies pel comentari. A mi m'afecta molt que les persones no siguin com m'agradaria que fossin. Però s'ha d'aprendre a conviure amb aquestes cosetes...I espero que tu també forris les parets amb optimisme i nous gerros londinencs...
petons!!

Pit said...

I will, for sure. De fet ja he vist un paper de paret calidoscòpic que segur que quedarà molt bé al meu habitacle londinenc.