Vellesa rima amb maduresa...

(Jau)

Em sento una mica més vell del que em pertoca. D'aquells dies que l'esperit no acompanya al nombre d'espelmes de l'últim pastís. Suposo que es deu a les dates venideres. Sumes anys, però no saps si afegeixes o treus il·lusions. M'agrada assumir noves responsabilitats. No em fan por. Però si respecte. Ja res és com era abans. Enyoro temps passats, on no faltaven peces a la meva vida. Sobretot la peca central. Recordo festes d'aniversari, regals, dolços i fotografies engroguides. El temps era més lleuger. Com les preocupacions. Que fàcil era palpar la satisfacció. Sovint efímera, però autèntica. I passes dies de calendari, i cada cop valoro més l'autenticitat. Treus pes a la quantitat i a la assidiutat. Tanmateix valores més la puresa. Que les coses estiguin fetes d'un bon material. Enlloc de la seva abundància. Ja sigui una relació personal, un plat o una bicicleta. Ja no necessites tant la insistència dels amics, l'abundància d'una ració de pasta o la bici més gran i lluent de l'aparador. Valores més l'autenticitat dels sentiments, el punt de cocció de la pasta i la fibra de carboni de que esta fet el quadre de la bicicleta. En fi, que passen els anys, i com deia aquell crec que no ho feien en va. I no ho dic perquè m'afeiti més sovint. Sinó perquè les coses canvien. Sumes i restes de diferent manera. Les intensitats varien. Els teus ídols de bilet es retiren. Ha plegat Andre Agassi. Magistral tenista. Encara recordo de petit, veure aquelles grenyes i aquells polos nike, que nous ja semblaven descolorits. Tot allò ja resulta retro, i jo ho vaig viure de petit. És aquesta una sensació extranya. Potser he tancat un cercle. No ho sé. Out!
Punt de set. I potser de partit...

Àudio: La Buena Vida: Hoy es domingo