Tuesday, November 21, 2006


...segurament és el seu somriure que dibuixa la seva mirada nítida. Potser són els seus llavis que desfant la simplicitat línial creant formes còncaves amb una facilitat que espanta. Potser és el seu cos estilitzat i que camina tot en un conjunt. Potser són els seus melucs prominents que segueixo amb la mirada sense pensar en les conseqüències. Potser és el seu estil cuidat i modern però sense gaires estridències. Potser és la seva feina del pis de dalt d'alguna editorial. Potser és perquè es diu Marta. Potser és per veure-la fumar al carrer, intentant perseguir el sol, amb El País sota el braç. Potser és perquè sembla uns quants anys més gran que jo...Poques coses certes i molts condicionals. La visió ràpida i inesperada ha evocat preguntes. Però sobretot suspirs. Gran símbol d'anhel i inabastabilitat. Aquest matí ha estat de son escurçat Ganes de llegir al metro però no poder ni respirar per l'aglomeració. M'encanta enganxar algú que mirava dissimuladament les meves rastes. Les senyores "middle-age" exposen ganyotes indesxifrables. Avui una teenager rossa llegia les xapes de la meva americana sense vacilacions. La gent gasta poca vergonya. Jo, en aquest sentit, segueixo anant al revés que la resta. Guions i personatges segueixen voltejant el meu cap. També cançons de The Flaming Lips. I el concert de demà de Miqui Puig al que no crec que pugui anar. I el concert de divendres de The Magic Numbers pel qual no tinc acompanyant. I el de dissabte de Unfinishe Simpathy que tampoc en tinc. Necessito acompanyant per anar a concerts. Sóc l'home que volia anar a molts concerts però no tenia acompanyants per anar-hi. Sembla el títol d'un llibre de Quim Monzó. Com m'agradaria poder escriure un llibre. És un dels projectes "long play". Allà estan. Amb les altres coses que tinc pensades per quan em faci gran...Segeueixo esperant...

Àudio: Peanut Pie: L-Girl

7 comments:

Pit said...

La veritat es que no he anat mai sola a un concert, pero m'imagino que tampoc deu estar tan malament, no? Jo necessito algu que m'acompanyi a restaurants de Londres. Anar sola a un restaurant es l'unica cosa que no em veig en cor de fer sola... Vols venir? Hi ha un Thai pel Soho que es veu que esta mb... I els Magic Numbers crec que tambe venen per aqui, o sigui que podem matar dos ocells d'un tret...
Petons,
Angels

Daniel Gutiérrez Abella said...

Benaventurat Òscar,

Per el concert de demà del bo del Puig (una de les millors vides del món, juntament amb catador de la Guia Michelin i coolhunter), ja tens acompanyant: serivor.

La noia portava La Vanguardia dins del cistellet de vimet, recordes? Gent amb opinió...

Fins demà, i si trobes quarentones q van de compres pel Raval, fes-me una mica de publicitat.

Daniel Gutiérrez Abella said...

xcert, els tres clàssics projectes de la vida eren:
1.Tenir fills
2.Plantar un arbre
3.Escriure un llibre

Jo n'afegiria d'altres com sortir amb la Lucía Jiménez o arribar a ser corresponsal a NY, p.e. ¿Alguien da más?

Oscar V said...

Àngels, em sembla magnífic que em convidis a sopar a un Thai del Soho...Aquell barri és esplèndid. Si et sembla bé, quedem a les 8PM a Picadilly. I sobre els MAgic Numbers, venen divendres a BCN, així que podriem anar-hi aquí. Si vols quedem a les 9PM a Marina...Un dia a London, un altre a BCN...Què et sembla?
DAniel: dir-te que això ho vaig escriure abans de saber que tenia 2 entrades pel concert que tu m'hi acompanyaries...MAlgrat tampoc et vas mostrar entusiasmat...;-)
Què dius de la noia amb el cistell d vímet? No he acabat d'entendre la contextualització...

Oscar V said...

Per cert, estic totalment d'acord amb lo de Lucia Jiménez, ja saps que és una de les meves debilitats...Jo hi afegiria montar un grup d'indie-pop que es diria "Sly belly cavaliers", guionista de "Silenci?", adoptar un nen camerunès amb Ingrid Rubio o poder tornar de la platja, cap a casa, sense la samarreta...;-)
Aquell conjunt de coses que no farem mai...
Dani, ets un GRANDE...

Pit said...

On quedem, de picadilly? just a la cantonada on hi ha els retols il.luminats? Per cert, convido jo.

Oscar V said...

Just a la cantonada del davant, que des d'allà hi tinc una foto amb el Dani i el Sala i em faria gràcia.
Em sembla perfecte que convidis tu, però jo pago les copes de després eh?