Wednesday, November 22, 2006



He encetat el dia amb una altra estona asfixiant al metro. He intimat físicament, de forma involuntària (empés per la gent), amb un pakistaní i una joveneta formosa. Que bonic és aquell moment on una glopada de gent decideix baixar a la mateixa parada. I tries un espai més ampli per tu. Reprens l'alè. I pots treure litúrgicament el teu llibre de la bossa i submergir-te. Una preuada estoenta prèvia a la feina. Tanmateix, hi ha dies dies que no em ve de gust llegir. No sé perquè. Aquests dies gaudeixo d'un altre llibre de Haruki Murakami, "El meu amor Sputnik". Cada dia em fascina més aquest autor nipó. La seva frescor escrivint resulta molt fruible. Els seus personatges es tornen proxims tot i viure històries molt diferents a la meva. I especialment, les seves referències musicals, autenticament omnipresents, m'inspiren i em contextualitzen en el relat de forma molt onírica. Llegia fa poc a la seva web, totes les referències musicals que apareixen a les seves novel·les. Un autèntic reguitzell de temes per posar d'àudio de la vida de qualsevol. Música clàssica, jazz, clàssics dels 50's i 60's i les continues referències als Beatles a "Tòquio Blues"...Les cançons que acompanyen als seus personatges em fa pensar en les que sonoritzen la meva vida. Potser la meva vida és massa pop. Nostalgies diverses i sensibilitat extrema. Avui la meva banda sonora són cançons d'amor i desamor. Aquesta nit concert de Miqui Puig amb l'amic més "poppy" que tinc. Gaudirem de la música en directe, soparem massa, parlarem del de sempre i suspirarem per les mateixes noies de sempre. Les de xapeta, ulleres de pasta, biciambcistelldevímetidiaridegentambopinió, mirada lumínica i somriure eclèctic. "Totalmente a favor del rock'n roll y del techno-pop, a favor, totalmente a favor, de ti..."

Àudio: David Bowie: Space odity

7 comments:

Pit said...

Digueu-li que sou amics meus; segur que us farà cas, llavors, el miqui...
Haha! Que xula que sóc...
Res, have fun i ja em diràs què tal!
Petonets,

Àngels

Anonymous said...

Ole ole!!
Me mare va odiar Toquio Blues, c'est pour ça que tinc ganes de llegir-lo.
Passeu-vos-ho bé amics poppies. Si no ho fossiu em casaria amb els dos.
Petons d'una amiga sense pasta a les ulleres (ni a la butxaca) ni "gent amb opinió" (jo, "estudiants amb l'independent dels matins gratuit") en la bossa que no es de vímet sinó de lona xunga. jejeeee
Ci vediamo domani caro!!

Daniel said...

Llàstima que no hagi cantat Totalmente a favor aquesta nit. Tot i això, he gaudit amb el Super Durum sense carn, els totalment imprescindibles baklawas (i tu croissanets, puta!), "la puta canción de amor en la que el chico gana i les poppies, que han estat a l'alçada.

Bona nit mestre

OvV said...

El concert d'ahir va estar molt bé...personalment vaig gaudir molt!
Àngels, el Miqui ens va donar records per tu. Ens va preguntar com t'anava tot per London...
Nu, malgrat et manquin, ulleres, vímet i un diari seriós, ja saps que et sobra candidesa, aroma de prèssec i elegància amb vestits nous "so trendy"...
Dani, totalment d'acord amb tu. Va faltar "totalmente a favor" i la "Puta canción de amor en la que el chico gana" és un temazo molt, molt menystingut...Un plaer convidar-te al concert i a veure el reguitzell de labradaores que vam veure ahir. Inclosa la noia de l'escotazo de samarreta de topitos al costat de la de vermell...;-)
Petons sincers a tots!

Pit said...

Ei! he vist fotolog del miqui puig. Us he buscat, pero es borrosa... Pot ser que el dani portes samarreta vermella?

Pit said...

Una cançó brutal, Space Oddity...
http://www.youtube.com/watch?v=vP0N9BjiSl4&mode=related&search=
La versió que en fa en Jarvis, en directe... Descoberta mig per casualitat al youtube.

OvV said...

Al flog d'en Miqui Puig es veu el que sembla ser el Dani, una mica a l'esquerra del centre de la foto, amb samarreta vermella i dibuix blanc. Jo en teoria sóc al seu costat...
La cançó de David Bowie és realment genial, quan arribi a casa em miro lo del youtube.
Un petò del MAjor Tom!