El temps es troba avui com estancat. Em refereixo al metereològic. El cel sembla que no acaba de decidir-se. El sol intenta prendre la iniciativa tímidament i la temperatura segueix fent de turista en aquestes dates. Penso en el temps i en la meva insistència en parlar-ne. Sobretot aquí. Ahir llegia a Bourdieu explicant que la meteorologia és el tema de conversa recorrent per excel·lència perquè la gent no es pot posicionar. Ningú està a favor del sol, o es discutirà en favor de la pluja. Als ascensors no es produiran barralles per culpa de les isoberes o dels anticiclons. M'entristeix una mica adonar-me de la nostra ofegant sequedat. Entesa com a les poques ganes que tenim, en general, de mullar-nos. Ja aquestes alçades del dia he fruit de dues estones emmarcades amb un somriure. La primera per veure visites de persones admirades aquí. A més parlant de múscia. La segona ha nascut en una conversa telefònica amb l'amic (ja si) Francis Ford Pericas. Company de rodatge i d'humor intel·ligent. m'ha fascinat pel cable telefònic amb les seves idees pel report. M'entusiasma a mi mateix. Sento quelcom semblant a l'excitació a l'imaginar les imatges (properes) del treball acabat. Segurament, o segur, no anem a Sundance amb aquest report però els bons moments allà queden. I també se n'hi impregnen. La tarda ja s'enceta i diviso la sortida de la feina. Per aquesta tarda demano una mica de migdiada amb música de fons. Amb els dos LP's de Call & Response i Holland Park que vaig comprar ahir. En una botiga nova que vaig descobrir. TOT música fora de l'àmbit comercial. Una delícia pels aprenents de musicòleg. Ha de ser orgàsmic per algú que hi entengui. Apuraré aquesta tarda amb una mica de feina universitària. Potser ben sopat una copa al Raval per veure actuar un company. Però faré bondat. Ho prometo. Així donaré la benvinguda a l'estimadíssim divendres. Possiblement torni en cotxe cap a casa, sol. Escoltant quelcom de brit pop, pensant en plans, contrapicats i bandes sonores. Mirant-me els ulls cansats al retrovisor, però somrient perquè ja és divendres...
Àudio: Call & Response: Blowin' bubbles
1 comment:
A vegades es bo parlar del temps perquè quan un es mulla, sovint l'ofeguen, desacrediten etc... i a vegades, quan creus molt en una cosa, resulta dolorosa la represa, i millor parlar del temps amb aquells que reprenen amb arguments dignes de piltrafilla.
Post a Comment