Wednesday, November 15, 2006


La ja rutina dels blogs s'ha convertit en un exercici diari que em fascina. Resulta molt enriquidor i ociós llegir en diaris aliens històries pròpies o no, però que en certa mesura t'apropies Pots participar-hi o no però hi vas prenent part de forma més o menys interactiva. Frueixo amb relats sobre jornades entre amics a comarques properes on jo hi era. Amb ficcions més o menys curtes que tinc la sensació que s'assemblen una mica a mi i que respiren un aire gèlid de prèssec. També gaudeixo de vides londinenques i "backgrounds" cinematogràfics que voldria per mi. De tot disfruto com a espectador o com a actor. Cada dia, o gairebé, evoco en el meu propi espai les coses que suren en el meu interior més o menys ric. No costa despullar-se quan es fa amb sinceritat i quan es diuen les coses sense més acompanyant que la complicitat dels qui les llegeixen. Tot això ja forma part de les meves noves rutines. Intento una nova manera de fer les coses. Com ahir deia una escritora novell, procuro sortir del bucle amb insistència però amb grans dosi de cotidianitat. Sense estridències. Traçant una línia visible amb una banda sonora que anhela coherència en si mateixa. Sembla que el meu cos torna a reubicar-se després de l'engripada. L'activitat general s'amotlla a la meva anatomia imperfecta, mica en mica. Com el xup-xup dels bons plats elaborats en cassola. O viceversa. Cafès/tés amb un emergent dissenyador i a més bon amic de temps. D'aquells que com les nòvies, coneixes als seus pares formalment. Reviscudes anècdotes, bromes, botigues de roba se segonà mà, discos de Dorian i Beck, samarretes adidas "so 60's & oldie", i comentaris sobre "rock steady sentimentaloide". Parlem sobre futurs projectes i sobre les diferències enre Mac i Pc com si de dos expertes es tractés. Però de forma natural, sense que es noti. Torno a casa content però hi arribo tremendament cansat. L'últim cigarro del dia (el que faig des del llit ALWAYS)no deixa pas ni a la lectura ni a tv nocturna amb programes de tendències o informatius punyents. Només va venir somni profund. D'horari infantil. Previ a la mitjanit. Feia dies que no donava la benvinguda al nou dia hores després de que hagi començat. Encara que crec que a ell li és igual. Els dies et tracten de la meteixa manera, independentment de l'hora en que els donis la benvinguda...

Àudio: Sidonie: Sidonie goes to London

7 comments:

travel said...

Travel Site stuff. Devices, reviews, services...

miquipuig said...

martin's discos
industria 596 / passeig maragall
sort!!!!!!!!!!

OvV said...

mOLTES GRÀCIES!
jA ET DIRÉ QUINES MARAVELLES HI TROBO!
SALUT!
òSCAR

Anonymous said...

què genial ets!

OvV said...

mmm...gràcies nu!
els glaçonets a banda de llençar floretes aleatòries expliquen el perquè les llencen tal qual?

Nyugunyugunyu said...

no era una floreta aleatoria, era una floreta per tu!
Abans havia escrit una llista de motius, però no val la pena. Un per un perden la gràcia, i el que compta mai es una triomfada o una cagada per apreciar o despreciar. Compta el conjunt. I en conjunt ets genial, no té més.

OvV said...

Collons...gràcies!
PD: em faria molta il·lusió veure la llista aquesta...;-)
Petons plujosos.-.