Monday, November 13, 2006

(Fragil)

Aquella extranya sensació d'esguard, amb la boca entreoberta i els ulls fent arquejar les celles és la que se t'apodera del teu rostre quan reps una sorpresa. Feia molt de temps que no en rebia una. Acostuma a preparar-ne més que no pas rebre'n. Però la d'aquest dissabte fou inesperada i interiorment molt agraïda. Somrius quan t'adones que algú ha estat cuinant l'esdeveniment sense que tu te'n adonis. I no pares de donar voltes al cap sobre perquè no te'n havies adonat. Agraeixo la planificació, el dinar tipus "jubilat convergent" al Montseny (encara recordo el gust dels cargols i l'olor del cap i pota), el viatge cap a Vic i la magnífica tarda de karting. Aquestes són aquella sèrie d'activitats que, per si soles, ja són un "divertimento" important. Però si les fas en bona companyia (aquella consdescendent), tot plegat pren un aire épic, molt cavalleresc. Mentre lluito per no tancar els ulls a la feina, recordo l'olor a benzina. Em vé al cap aquella sensació marejant de velocitat. Els comentaris a peu de pista. Els avançaments impossibles i desaconsellables. Les rialles i aquesta camaraderia tant d'entre homes. Que s'exalta quan hi ha cotxes o futbol enmig Potser és primari, però és intens. I a més, és el que hi ha. Llàstima que el cansament no ens va permetre fer un llaç perfecte amb la nit per acabar de fer una postal d'aquell dia. Alguna absència no compresa i la fatiga no van permetre rubricar. Tanmateix ho vam intentar. La presència d'alguna bellesa desfermant ens va acabar d'aplatanar. I encara es demana explicacions mentre el color roig reflexa el seu rostre, provinent d'alguna cartulina. Gràcies als qui ho van fer possible. Espero que no sigui l'última. Segur que ens en queden moltes. O potser no. Però gaudirem de les que vinguin.Segueixo amb un cansament galopant. I need holidays, quickly...Per mitigar tot plegat penso en que posaré a la maleta. En com decoraria un hipotètic pis (meu). En discos de Stereolab que afegir a la meva col·lecció. En flassades coloristes per a llits per compartir. En gols increibles de brasilers riallers que porten el 10 dels escollits a l'esquena. En reports que despunten un final. En llibres que llegir. En fotografies que emmarcar. En fi, en les meves coses. Les que m'agraden i les que em fan aquest punt extrany. Una mica allunya del que m'envolta...

Àudio: Mäximo Park: Going missing

4 comments:

Nu said...

Eeeeeeeeeeeeeh!! La proxima vegada q neu al karting jo vull venir jolin!!

Daniel said...

Ai Òscar...si en aquest país no estigués tant mal vist sortiria amb vosaltres 3. Podríem jugar a la Play a casa teva fumats, anar als karts, menjar Superfluvià sense miraments, tornar a fer sundaes vespertins, no amagar la panxa...

abraçades abraçades.

dani

OvV said...

Nu, potser et deixem venir el pròxim cop al karting, però vigila com vens...Podria ser que al primer revolt et trobéssis el reflex vermell d'una cartulina vermella a la visera del teu casc...
Ai, Daniel, jo si m'anéssiu una miqueta afeitadets i polits també m'ho pordia pensar de sortir amb vosaltres...Ja saps com m'agraden aquests moments, i pens que en breu tenim Donosti esperant-nos (atemorit, però esperant-nos...)
Petons petons!

Nu said...

sectaris...