Monday, November 06, 2006



Sembla que el fred ja s'ha instal·lat aquí. Ha deixat les maletes al rebedor i s'ha aixpolugat al sofà una bona temporada. L'americana de pana ja ha sortit del meu armari. Comencen a arribar aquelles coses anyorades tant hivernals. I sento el Nadal a sobre. Potser massa a sobre. Començo la setmana escrivint un final per a les nits de divendres. Aquest final va ser exageradament etílic, però farcit de gent coneguda. Salutacions efusives a vells companys, a antics amors i personatges del sempre. Com sempre infinitat de dones que m'enboiren la raó. Mirades caigudes, somriures perversos, escots inacabables, moviments sincronitzats i poc aleatòris. La tremenda ressaca posterior em va ajudar a vessar aquestes imatges. S'aglopen de forma aclaparodara en retines contínues. Mentre fora llueix el sol tímidament, sento la necessitat de regalar un albornoç a alguna dona. Un albornoç al que pugui regalar llibres de Milan Kundera. Escoltar plegats cançons de La Buena Vida i de The Flaming Lips. Prendre cafès amb carquinyolis endolcits amb quatre vanalitats permeses. Escurar copes de vi enmig de converses polítiques celebrant nous govern d'esquerres. Compartir sofà amb alguna pel:licula de Tarantino. Tots aquests paisatges es fan presents pausadament. De forma tranquila. M'ajuden a deixar de banda la meva vessant misògina. O els seus tics que m'assalten cíclicament. És més un recurs que no pas una estructura sentimental. Potser és qüestió de deixar que aquest fred s'assenti. I jo m'hi pugui acompassar. Formant una sinergia climàtica i sentimental més serena. Segueixo demanant massa a les dones quan fa fred. Segueixo demanant massa poc a les dones quan em sento misògin. Li deu passar el mateix a en Tomàs Molina? Bé, com tantes altres coses ho atribuiré a la meva particular raresa...

Àudio:Gigolo Aunts: Everyone can fly

4 comments:

Daniel Gutiérrez Abella said...

Et sents misogin?

Oscar V said...

El rebuig, menys ocasional del que voldria, d'lagunes dones em fa sentir efímerament misogin. Ja dic que no és una estructura que em defineixi, però tots els homes crec que, de tant en tant, ens agrada donar un punt misogin. Com una mena de autoconfirmació. Però ja saps quant m'agraden les dones, i per tant, mai n'he sentit aversió. Potser és més una admiració frustrada...No sé si m'explico...Mmmm...crec que no...

Nu said...

T'expliques, t'expliques perfectament!
Petons andrògins...

Daniel Gutiérrez Abella said...

A vere Núria...

Si tens alguna cosa perfectament clara és que ets una dóna. Així que no pots enviar petons andrògenes ja que el teu sexe (no l'he vist mai però l'intueixo) és clarament femení.