Wednesday, January 24, 2007




Em sento extrany per extranyar una sensació de calidesa que fa temps detestava. La baixa temperatura se'm fa present als pòmuls. Sento un cansament molt extés. Com si tot plegat pesés una mica més encara. Ganes de poques coses. Una lleugera sensació de buidor o apatia desprén certs símpotmes. Camino pels carreres del centre de BCN. Amb cançons de Barry White o The Roots fent de banda sonora de les meves passejades. Compro un LP de segonà mà de música Motown dels 50's. Busco i rebusco en botigues de roba sense trobar coses que s'adeqüin a aquest look tant meu. Talles petites o xifres massa altes a les etiquetes. La típica Adidas retro de 200 euros...li pregunto al venedor si el preu que posa és real. Em contesta que sí de forma condescendent. Veig la nevera que poblaria el meu pis. La veig dos cops seguits i m'enamoro d'ella. Una Smeg de color festuc. Molt adient per un loft amb vistes al Poble Nou. He sentit un galerista (net del primer que va exposar a Dalí) que aquest barri li recorda al Chelsea de NY. I feel neighbourhood pride. Remeno la col3lecció limitada de Vans molt fora de les meves possibilitats. Saludo vells anhels mentalment. Acabo en un Starbuck's amb un 'machiato' de vainilla petit llegint en una còmode butaca. Prenc l'autobus de tornada intentant, en va, no adormir-me. Arribo a casa aviat i em poso el pijama. Símptoma clar de la meva apatia. Posar-se'l abans de sopar és decidir que ja no sortiras, que res et mourà de casa. Necessites comoditat, evasió i detestaries un imprevist. Tot això és per mi un pijama posat abans d'hora. Espero que el dia de demà porti coses noves. Una sensació una mica més comfortable em voreja amb la nit. Cada dia tinc més ganes de coneixe't. Potser ja seria hora que t'ho digués...

Àudio:Smokey Robinson & The Miracles: The love I saw in you was just a mirage
*Motown legends

9 comments:

Pit said...

nem a veure el miqui puig ce soir?

Oscar V said...

Ja m'agradaria anar-lo a veure...però aquesta nit tinc un sopar i el concert és a granollers!
Em feia il·lusió perquè segons sembla serà l'últim durant un quant temps...
Per cert, dissabte toquen Ciudadano a l'Apolo. Els coneixes? Busco acompanyant des de fa dies!!!L'entrada són 15 € i amés també toca Corcovado.
Proposta feta i per qui li interessi!
Petons Àngels!

Pit said...

No els coneeeeeeeeec!!! Doncs potser sí! Ja et diré, vale? I merci per la invitació.
petonets,

Àngels

Daniel Gutiérrez Abella said...

Ja saps que hauries d sortir més els vespres...mira't el butxaca i quan hi hagin concerts gratis crida'm (com dirien a mallorca)...i'll come.

Anonymous said...

Color festuc? Se'm fa estrany llegir-ho... On és allò del pistatxo de tota la vida? ;)

Llarga lluita a la apatia invernal!

Una abraçada,

Sunny

Oscar V said...

Quina sorpresa trobar-te per aquí de nou! Segunit amb la teva vessant enigmàtica has tornat...pensava ja que havies perdut el bon costum de deixar-te caure per aquí...
I no em diguis que festuc no sona molt molt millor???

Una abraçada
Òscar

Nu said...

Festuc és molt digne de Pompeu Fabra... però pistatxo! Oh pistatxo, c'est mignon!!!
Ja no et puc venir a veure a la feina, que entro quan tu surts!! De totes maneres, ultimament per motius XXX baixo a estudiar a història, així que si algun dia vols esmorzar abans d'entrar...saps que friso per llevar-me abans que obrin els carrers, jejej.
Petons fredòfils!!

Anonymous said...

Totalment d'acord amb la Nú i la mignonerie del pistatxo. A més la x sempre els dóna un je ne sais pas quoi, a les paraules...
Petonets inconstants,
Sunny

Oscar V said...

Doncs em sap greu noies...però no us compro 'pistatxo' eh? Segurament és més sonor, per la x...però festuc és festuc...
se siente...